persones que s'identifiquen amb el país de Surinam From Wikipedia, the free encyclopedia
Els surinamesos són les persones que s'identifiquen amb el país de Surinam. Aquesta connexió pot ser residencial, legal, històrica o cultural. Per la majoria de surinamesos, existeixen diverses (o totes) d'aquestes connexions i són, col·lectivament, la font de ser "surinamès".
Tipus | població humana |
---|---|
Llengua | neerlandès, anglès, sranan tongo, hindustànic caribeny i javanès |
Epònim | Surinam |
Geografia | |
Originari de | Surinam |
Estat | Surinam |
Regions amb poblacions significatives | |
Surinam | 575.990 |
Països Baixos | 349.978[1][2] |
Guaiana Francesa | 32,412[3] |
Bèlgica | 20,000[4] |
Estats Units | 14,555[3] |
Guyana | 4,662[5] |
Aruba | 3,000[6] |
Canadà | 1,005[3] |
Surinam és una societat multiètnica i multilingüe, on viuen persones de diversos orígens ètnics, racials, religiosos i nacionals, amb la majoria de la població formada per immigrants del Vell Món i els seus descendents. Com a resultat, els surinamesos no equiparen la seva nacionalitat amb ètnia, sinó amb ciutadania i fidelitat a Surinam. A part de la població indígena, gairebé tots els surinamesos o els seus avantpassats van arribar des de l'era del descobriment i l'establiment de la colònia de Surinam, principalment d'Àfrica, Europa i Àsia.
La població de Surinam està formada per diversos grups ètnics:
La majoria dels habitants viuen al nord del país, a Paramaribo, al districte de Wanica i al districte de Nickerie. El comtat amb menys població és Sipaliwini, que cobreix la major part de l'interior de la nació i està poc habitat. Més de la meitat de la població viu a la capital i als voltants.
La migració als Països Baixos va començar durant l’època colonial. Inicialment, aquesta era principalment l'elit colonial, però es va expandir durant els anys vint i trenta per incloure als que buscaven una millor educació, ocupació o altres oportunitats.[10]
Aproximadament 350.000 individus d’ascendència surinamesa viuen ara als Països Baixos, la migració massiva s’inicia en els anys previs a la independència de Surinam el 1975 i continua durant el govern militar als anys vuitanta i per motius econòmics en gran part estesa durant els anys noranta. Altres destinacions d’emigració són la Guaiana Francesa i els Estats Units.
A Surinam es parlen no menys de vint idiomes. La majoria de surinaesos són multilingües. Pel que fa al nombre de parlants, són les principals llengües a Surinam, successivament el neerlandès, Sranan tongo (crioll surinamès), anglès, Sarnami, javanès, i diferents llengües marrons (especialment saramacca i ndyuka). Atès que la majoria de surinamesos són multilingües (per exemple, en neerlandès i sranan tongo), la societat funciona com una diglòssia, on l'holandès és el registre estandarditzat de prestigi i el sranan tongo el vernacle informat del carrer.[11] El neerlandès serveix com a llengua de dret, govern, empresa, mitjans de comunicació i educació.[12]
Segons els resultats del setè cens general de població i habitatge, que es va celebrar el 2004, el neerlandès és la llengua domèstica més parlada del país, al voltant del 60% de la població que el parla a casa.[13] Un 24% més de la població parla neerladès com a segona llengua.[14][13] El Sranan Tongo, es parla principalment com a segona llengua al 46% de les llars, juntament amb el 22% de Sarnami i l'11% de javanès.
El 2012 s'ha informat de les següents estadístiques religioses:[15]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.