Suïcidi assistit
From Wikipedia, the free encyclopedia
El suïcidi assistit —depenent de la legislació del país pot ser assimilable a l'auxili al suïcidi—, en relació amb el final de la vida, consisteix en l'ajuda o assistència a una altra persona que desitja acabar amb la seva vida. En la majoria dels països la legislació ho contempla com a delicte punible. Els països que han legalitzat el suïcidi assistit són Alemanya, Bèlgica, Canadà, Luxemburg, Països Baixos, Suïssa i alguns estats dels Estats Units (Califòrnia, Colorado, Hawaii, Maine, Montana, Nova Jersey, Oregon, Vermont, Washington, i Washington DC) i Austràlia (Austràlia Occidental i Victòria). Els Tribunals Constitucionals d'Àustria i Colòmbia van legalitzar el suïcidi assistit, però els seus parlaments encara no han legalitzat o reglamentat aquesta pràctica.[1][2][3][4] Nova Zelanda va legalitzar el suïcidi assistit en un referèndum en 2020, encara que no entrarà en vigor fins al 6 de novembre de 2021. El parlament de Portugal va aprovar la legalització del suïcidi assistit al febrer de 2021, encara que actualment està sota consideració del Tribunal Constitucional.
Es considera assistència al suïcidi el lliurament de el material necessari per a la seva realització. L'ajuda pot ser facilitada per professionals metges, infermeres o altres persones. Alguns països europeus, com els Països Baixos i Bèlgica, han regulat el suïcidi assistit com una atribució dels professionals de la medicina i la infermeria. En canvi, Suïssa permet tant el suïcidi medicament assistit com l'auxili al suïcidi, és a dir, qualsevol persona pot ajudar a una altra a suïcidar-se sense conseqüències jurídiques i no ha de realitzar-se necessàriament en un context mèdic o d'infermeria.[5]
L'auxili a el suïcidi no s'ha de confondre amb l'eutanàsia ni amb la inducció al suïcidi. A diferència de l'eutanàsia, en el suïcidi assistit l'actuació del professional mèdic es limita a proporcionar el pacient els mitjans necessaris perquè sigui ell mateix qui es produeixi la mort. L'element distintiu no rau en el mitjà que s'empra, sinó en el subjecte que la porta a terme: a la primera -la eutanàsia-, una altra persona és l'agent actiu respecte de qui la sol·licita; en el segon, el pacient és el subjecte actiu, assistit i aconsellat per un metge. Tampoc s'ha de confondre amb la inducció al suïcidi, que consisteix a trencar la voluntat de la persona, que no desitjava suïcidar-se, perquè ho faci.