Sòcol (geologia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En geologia, un sòcol és un relleu de plana o altiplà format durant l'era Primària o Paleozoic. Són els més antics de la Península Ibèrica i estan formats per roques molt rígides que es trenquen amb els moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.
Durant l'era Paleozoica es va crear un sòcol en el Massís Hespèric, situat a la part nord de la península actual, creat amb roques metamòrfiques i convertit en sòcol[1] resistent després de ser arrasat per l'erosió donada pel mar.