Sòl lunar
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sòl lunar és la fina fracció de regolita trobada en la superfície de la Lluna. Les seves propietats poden diferir significativament de la superfície terrestre. Les propietats físiques de la superfície lunar són bàsicament el resultat de la desintegració mecànica de roques basàltiques i anortosita, causada per continus impactes de meteors i el bombardeig interestel·lar de partícules atòmiques carregades durant milions d'anys. El procés és, en gran manera, de meteorització mecànica en la qual les partícules es tornen cada vegada més fines amb el pas del temps. Aquesta situació contrasta radicalment amb la formació de la superfície terrestre, la que és intervinguda per la presència d'oxigen molecular, humitat, vent atmosfèric, i una profunda influència del procés biològic desenvolupat sobre la mateixa. Algunes persones han argumentat que el terme "sòl" no és correcte en el cas de la superfície lunar, atès que a la terra el que es comprèn per "sòl" posseeix matèria orgànica, element no present en la Lluna. De totes maneres, l'estàndard d'ús científic tendeix a ignorar aquesta distinció.
El terme sòl lunar és freqüentment usat indistintament juntament amb el de "regolita lunar", no obstant això, generalment refereix solament a la prima capa de regolita, la que es compon de grànuls menors a un centímetre de diàmetre. El terme pols lunar generalment refereix a una consistència de materials encara més fina en comparació a la present en el sòl lunar. Encara que no hi ha una definició clara sobre la grandària de les fraccions constituents de la "pols", es refereix en algunes fonts diàmetres menors a 50 micròmetres, i a vegades, a 10 micròmetres.