Takht-i-Bahi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Takht-i-Bahi (urdú: تختِ باہی o Takhtbai o Takht Bahai) és un dels complexos monàstics budistes més grans i dels millors conservats de Pakistan, amb vistes a la Vall de Peshawar. Fou fundat al segle I d.C. i resta actiu fins el s. VII.[1] S'ubica a quinze quilòmetres de Mardan (província de la Frontera Nord-est de Pakistan). L'any 1980 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO[2] juntament amb les runes properes a la ciutat fortificada de Sahr-i-Bahlol, per ser una de les arquitectures monàstiques budistes més representatives d'aquell període.
Aquest article està inacabat. S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Art Budista 2024. L'usuari Kowalskyn és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: maig de 2024. |
Dades ràpides Part de, Localització ...
Part de | Buddhist Ruins of Takht-i-Bahi and Neighbouring City Remains at Sahr-i-Bahlol (en) | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Takht Bhai Tehsil (Pakistan) (en) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural | |||
Data | 1980 (4a Sessió), Criteris PH: (iv) | |||
Identificador | 140-001 | |||
Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Tanca