From Wikipedia, the free encyclopedia
Taurons (en anglès Speed-the-Plow) és una obra de teatre del 1988 escrita per David Mamet, que és una dissecció satírica del negoci cinematogràfic estatunidenc. Tal com s'explica a The Producer's Perspective, "aquest és un tema que Mamet revisaria a les seves pel·lícules posteriors La cortina de fum i 'State and Main (2000)".[1] Tal com se cita a The Producer's Perspective, Jack Kroll de Newsweek descriu Taurons com "un altre poema simfònic del mestre més important de la nostra nació en el llenguatge de l'epilèpsia moral."[1]
Tipus | obra literària |
---|---|
Autor | David Mamet |
Estrena | |
Estrena | 1988 |
Teatre | Bernard B. Jacobs Theatre |
Altres | |
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 5p6 |
L'obra estableix el seu context amb un epigrama (que no es pot recitar a la representació) de William Makepeace Thackeray, de la seva novel·la Pendennis, continguda en un frontispici: Comença: "Qui és el més raonable i fa el deure millor: el que és al marge de la lluita de la vida, contemplant-la amb calma, o qui baixa al terra, i pren la seva part en el concurs? ".[2]
La trama es desenvolupa en el món de la indústria del cinema on l'art importa poc i el sexe té un paper determinant. Dos productors de cinema obsessionats en guanyar diners, Bob Gould i Charlie Fox, tenen entre mans un ambiciós projecte cinematogràfic destinat a trencar tots els rècords de taquilla que implica l'estrella de cinema Doug Brown, però el futur amb beneficis comença a esvair-se quan Karen, la nova secretària que arriba temporalment, planteja una adaptació alternativa, una via diferent a la simple cobdícia econòmica.
Speed-the-Plow fou estrenada a Broadway al Royale Theatre en una producció del Lincoln Center Theater, iniciada el 3 de maig de 1988 i tancada el 31 de desembre de 1988 després de 279 representacions. El repartiment el formaven Joe Mantegna (Gould), Ron Silver (Fox) i Madonna (Karen). L'obra fou nominada al Premi Tony a la millor obra i millor direcció d'una obra (Gregory Mosher). Silver va guanyar un premi Tony al millor actor (obra).
La primera reestrena a Broadway deSpeed-the-Plow, dirigida pel director artístic d'Atlantic Theatre Company Neil Pepe, començà al Ethel Barrymore Theatre el 3 d'octubre de 2008, amb una obertura el 23 d'octubre en un compromís limitat, tancant-se el 22 de febrer de 2009. El repartiment va comptar amb Jeremy Piven com Bobby Gould, Raúl Esparza com Charlie Fox, i Elisabeth Moss com Karen. Tot i això, Piven va deixar la producció per problemes mèdics el 17 de desembre.[3] El paper de Bobby fou interpretat per Norbert Leo Butz ((del 23 de desembre a l'11 de gener de 2009) i William H. Macy (del 13 de gener al 22 de febrer de 2009).[4] Raul Esparza fou anomenat als premis Tony de 2009 per la millor interpretació d'un actor principal en una obra de teatre.[5] Les crítiques foren positives.[6][7]
L'obra fou traduïda al català per Josep Costa i estrenada el 6 de juliol de 2000 al Teatre Villarroel de Barcelona sota la direcció de Ferran Madico i Rodríguez en el marc del Festival Grec de Barcelona interpretada per Lluís Homar, Andreu Benito i Mia Esteve. L'escenografia va córrer a càrrec de Max Glaenzel i Estel Cristià.[8][9] Per la seva actuació Homar va rebre el Fotogramas de Plata 2000 al Millor actor de teatre.[10] L'octubre de 2015 Julio Manrique va adaptar novament l'obra sota el títol Una altra pel·lícula i la va estrenar al festival Temporada Alta de Girona abans de la seva presentació al Teatre Borràs de Barcelona, interpretada per Mireia Aixalà, David Selvas i el propi Julio Manrique.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.