Tefroïta
mineral nesosilicat From Wikipedia, the free encyclopedia
mineral nesosilicat From Wikipedia, the free encyclopedia
La tefroïta és un mineral de la classe dels nesosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'olivina”. Va ser descoberta l'any 1823 en una mina de Franklin, a l'estat de Nova Jersey (EUA), sent nomenada així del grec tephros -cendra-, en al·lusió al seu color.[1]
 Tefroïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | (Mn2+)₂SiO₄ |
| Epònim | cendra i color  |
| Localitat tipus | Sterling Hill (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.03 |
| Dana | 51.3.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Ortoròmbic, dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls prismàtics curts, també granular massiu |
| Grup espacial | grup espacial Pbnm |
| Color | Gris, verd-oliva, vermell-carn, marró-vermellós |
| Exfoliació | Bona |
| Fractura | Irregular concoide |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa | 6 (Mohs) |
| Lluïssor | Vitri, gras |
| Color de la ratlla | Gris pàl·lida |
| Densitat | 3,87 - 4,39 |
| Pleocroisme | Dèbil, ambre taronja |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tep |
Un sinònim poc usat és: peridot-mangànic.
És un silicat de manganès. El grup de l'olivina al qual pertany són tots silicats del sistema cristal·lí ortoròmbic, tenint la tefroïta estructura molecular de nesosilicat amb cations en coordinació octaèdrica, sense anions addicionals.
Forma dues sèries de solució sòlida, una d'elles amb la fayalita ((Fe2+)₂SiO₄), en la qual la substitució gradual del manganès per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb la forsterita (Mg₂SiO₄), en la qual es va substituint el manganès per magnesi. També s'han descrit sèries amb l'olivina càlcica.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, zinc, calci i Magnesi.
Apareix en jaciments de minerals del ferro i manganès, en roques sedimentaris metamorfitzades i pissarres. També es forma en roques sotmeses a metamorfisme de contacte riques en manganès.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: cincita, wil·lemita, franklinita, rodonita, jacobsita, diòpsid, gageita, bustamita, glaucocroita, zincita, banalsita o al·leghanyita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
