Teorema de Riemann-Roch per a superfícies
From Wikipedia, the free encyclopedia
En matemàtiques, el teorema de Riemann-Roch per a superfícies descriu la dimensió de sistemes lineals sobre una superfície algebraica. La seva forma clàssica fou donada per primera vegada per (Castelnuovo 1896), després que (Noether 1886) i (Enriques 1894) en trobés versions preliminars.
La versió de teoria de feixos es deu a Friedrich Hirzebruch.