<span class="mw-page-title-main">Teoria de sistemes</span>

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Teoria de sistemes

<p>La <b>teoria general de sistemes</b>, <b>teoria de sistemes</b>, <b>teoria sistèmica</b>, <b>enfocament sistèmic</b> o <b>pensament sistèmic</b><span class="mw-ref reference" id="cite_ref-1"><a href="#cite_note-1" style="counter-reset: mw-Ref 1;"><span class="mw-reflink-text">[1]</span></a></span> és un esforç d'estudi interdisciplinari que tracta de trobar les <a href="/ca/Propietat_(ontologia)" title="Propietat (ontologia)" class="wl">propietats</a> comunes a <a href="/ca/Entitat" title="Entitat" class="wl">entitats</a> o els <a href="/ca/Sistemes" title="Sistemes" class="mw-redirect wl">sistemes</a>, que es presenten en tots els <a href="/ca/Nivell" title="Nivell" class="mw-disambig wl">nivells</a> de la <a href="/ca/Realitat" title="Realitat" class="wl">realitat</a>, però que són objectiu <a href="/ca/Tradicional" title="Tradicional" class="mw-redirect wl">tradicionalment</a> de disciplines acadèmiques diferents. La seva posada en marxa s'atribueix al <a href="/ca/Biologia" title="Biologia" class="wl">biòleg</a> austríac Ludwig von Bertalanffy, que va encunyar la denominació a mitjan <span>segle</span><span>&nbsp;</span><span style="font-variant:small-caps;">xx</span>.</p>

<div class='mobile-collapse'><header class="mobile-collapse-header mobile-collapse-btn"><b>Table info:  Història i cronologia...</b> <span class='arrow'>▼</span></header> <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3" style="float: right; margin: 10px; width: 30%;" class="mobile-collapse-element">
<tbody><tr><th style="background-color: #99CCFF;" class="notheme"><span style="font-size:85%;"> Història i cronologia</span></th></tr>
<tr>
<td style="background-color: #CCFFFF;" class="notheme">
<ul><li>1948-1955 <a href="/ca/Cibernètica" title="Cibernètica" class="wl">cibernètica</a> (<span class="new">William Ross Ashby</span>, Norbert Wiener). Teoria matemàtica de la comunicació i control de sistemes a través de la regulació de la retroalimentació. Estretament relacionat amb la <a href="/ca/Teoria_de_control" title="Teoria de control" class="wl">Teoria de control</a>.</li>
<li>1950 Teoria general de sistemes (fundada per Ludwig von Bertalanffy).</li>
<li>1970 <a href="/ca/Teoria_de_les_catàstrofes" title="Teoria de les catàstrofes" class="wl">Teoria de les catàstrofes</a> (René Thom, EC Zeeman). Branca de la matemàtica d'acord amb bifurcacions en sistemes dinàmics, classifica els fenòmens caracteritzats per sobtats desplaçaments en conducta.</li>
<li>1980 <a href="/ca/Teoria_del_Caos" title="Teoria del Caos" class="mw-redirect wl">Teoria del Caos</a> (David Ruelle, Edward Lorenz, Mitchell Feigenbaum, Steve Smale, James A. Yorke). Teoria matemàtica de sistemes dinàmics no lineals que descriu bifurcacions, estranyes atraccions i moviments caòtics.</li>
<li>1990 <a href="/ca/Sistema_adaptatiu_complex" title="Sistema adaptatiu complex" class="wl">Sistema adaptatiu complex</a> (CAS) (John H. Holland, Murray Gell-Mann, Harold Morowitz, W. Brian Arthur...). La nova ciència de la complexitat que descriu sorgiment, adaptació i autorganització. Va ser establerta fonamentalment per investigadors de l'Institut de Santa Fe, està basada en simulacions informàtiques i inclou sistemes de multiagent, que han esdevingut una eina important en l'estudi dels sistemes socials i complexos. És encara un actiu camp d'investigació.</li></ul></td></tr>
</tbody></table> <footer class='mobile-collapse-footer mobile-collapse-btn'><b>Close</b> <span class='arrow'>▲</span></footer></div>




La teoria general de sistemes, teoria de sistemes, teoria sistèmica, enfocament sistèmic o pensament sistèmic és un esforç d'estudi interdisciplinari que tracta de trobar les propietats comunes a entitats o els sistemes, que es presenten en tots els nivells de la realitat, però que són objectiu tradicionalment de disciplines acadèmiques diferents. La seva posada en marxa s'atribueix al biòleg austríac Ludwig von Bertalanffy, que va encunyar la denominació a mitjan segle xx. 