matemàtic i astrònom de l'Edat d'Or de l'Islam From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan[1][2] o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (àrab: ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Nom original | (ar) ثابت بن قرة بن مروان |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (ar) أبو الحسن ثابت بن قرة بن زهرون الحراني الصابئ 836 Harran (Califat Abbàssida) |
Mort | 18 febrer 901 (64/65 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
Es coneix per | Reforma del sistema ptolemaic |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres, astronomia, matemàtiques i mecànica |
Ocupació | Matemàtiques |
Ocupador | Casa de la Saviesa |
Professors | Banu Mussa |
Obra | |
Obres destacables | |
Fills | Sinan ibn Thabit |
És un dels savis més importants de l'Edat d'or de l'islam. El poc que es coneix de la seva vida procedeix de les notes biobibliogràfiques d'Ibn an-Nadim (del seu Kitab al-Fíhrist del segle x), d'Ibn al-Qiftí i d'Ibn Abi-Usaybia (segle xiii).[3]
Procedent d'una rica família de Haran de la secta sabianista,[4] va començar a treballar com a canvista, però la intervenció d'un dels germans Banu Mussa quan va veure la seva habilitat en els idiomes,[5] va propiciar el seu trasllat i la seva formació científica a Bagdad on va romandre la resta de la seva vida, com a mínim uns trenta anys.[6] Al final de la seva vida va ser protegit pel califa abbàssida Al-Mútadid, de qui va ser amic i conseller personal.[7]
Entre les seves nombroses obres, Jaouiche en cita les següents com a més importants:[8]
Han sobreviscut vuit tractats complets seus sobre astronomia,[10] i en destaca un titulat Sobre el moviment de la vuitena esfera. En aquests tractats, seguint l'Almagest de Ptolemeu, mostra un alt grau de matematització.[11]
És també, si no el traductor, almenys el revisor d'una traducció dels Elements de geometria d'Euclides a l'àrab. En aquest mateix camp, va escriure dos notables opuscles intentant demostrar el cinquè postulat d'Euclides[12][13] i, en un d'ells, introdueix un quadrilàter que segles després esdevindrà el quadrilàter de Saccheri.[14] Referint-se també als llibres aritmètics dels Elements va derivar una fórmula per trobar nombres amics (nombres dels quals la suma dels seus divisors propis és igual a l'altre, recíprocament).[15] A més, va obtenir una generalització del teorema de Pitàgores que avui coneixem com «teorema de Thàbit ibn Qurra».[16]
És l'autor d'un tractat de màgia astrològica que, en la seva traducció llatina de Johannes Hispalensis, De imaginibus, va esdevenir un text canònic en la matèria durant l'edat mitjana a l'Occident.[17]
El seu fill Sinan i el seu net Ibrahim ibn Sinan també van ser intel·lectuals que van contribuir al desenvolupament de les matemàtiques.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.