Thaïs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Thaïs és una òpera en tres actes de Jules Massenet sobre un llibret en francès de Louis Gallet, basat en la novel·la homònima d'Anatole France, tenint en compte La Tentation de Saint-Antoine, de Flaubert.[1] La novel·la, al seu torn, es basa en la llegenda cristiana de santa Taís, una prostituta egípcia que va ser convertida per Sant Pafnuci. Això la fa la santa patrona de les prostitutes penedides. L'òpera va ser estrenada a l'Òpera de París el 16 de març de 1894, fent-se càrrec del paper protagonista la soprano nord-americana Sibyl Sanderson, per a la qual Massenet havia escrit el paper.
La soprano Mary Garden en el paper de Thaïs | |
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Jules Massenet |
Llibretista | Louis Gallet |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
Basat en | novel·la Thaïs d'Anatole France (Anatole France ) |
Creació | 1893 i 1894 |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | commedia lirica (en) |
Parts | 3 |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 16 de març de 1894 |
Escenari | Òpera de París, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 22 de febrer de 1905 (estrena a Espanya) |
Està ambientada a Egipte sota la dominació romana. La història gira entorn d'un monjo cenobita, Athanaël, que intenta convertir Taís, una cortesana d'Alexandria devota del culte a Venus, al cristianisme.
La famosa Méditation (Meditació) per a violí i orquestra, que és interpretat amb el teló baixat entre dues escenes de l'acte II, es troba entre les petites peces més conegudes d'aquesta obra, i ha estat arranjada per a diversos instruments.
Després de Manon i Werther, Thaïs és una de les òperes principals de Massenet, però no és representada amb la freqüència d'aquelles altres. El paper de Thaïs, similar al d'una altra de les heroïnes de Massenet, Esclarmonde, és famós per la seua dificultat, grans modulacions, havent de passar en més d'una ocasió a notes quasi inaccessibles i el personatge és psicològicament molt complex. Entre les grans intèrprets del paper cal esmentar Carol Neblett, Géori Boué, Renée Doria, Anna Moffo, Beverly Sills, Leontyne Price i, més recentment, Renée Fleming. El rol de Athanaël és igualment difícil en tant que ha de representar els sentiments encontrats del cenobita, i requereix un baríton amb fort caràcter. L'orquestració és molt rica, passant de moments molt sensuals a altres plens d'espiritualitat.