Titània (satèl·lit)
lluna més gran d'Urà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Titània és la lluna més gran d'Urà i la vuitena més gran del sistema solar. Descoberta per William Herschel el 1787, Titània s'anomena en honor de la reina de les fades d’El somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare. La seva òrbita es troba a dins de la magnetosfera d'Urà.
Titània | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Titània vista per la nau Voyager 2 des de 500.000 km | |||||||
Altres designacions | Uranus III | ||||||
Tipus | satèl·lit d'Urà i satèl·lit regular | ||||||
Descobert per | William Herschel[1] | ||||||
Data de descobriment | 11 gener 1787[1] | ||||||
Epònim | Titània | ||||||
Cos pare | Urà | ||||||
Dades orbitals | |||||||
Semieix major a | 436.300 km[2] | ||||||
Excentricitat e | 0,0011[2] | ||||||
Període orbital P | 8,71 d[2] | ||||||
Velocitat orbital mitjana | 3,64 km/s[lower-alpha 1] | ||||||
Inclinació i | 0,34 ° | ||||||
Característiques físiques i astromètriques | |||||||
Radi | 788,4 km | ||||||
Magnitud aparent (V) | 13,9 (banda V) | ||||||
Àrea de superfície | 7.820.000 km² | ||||||
Massa | 3.527.000.000.000.000.000.000 kg[3] | ||||||
Volum | 2.065.000.000 km³ | ||||||
Densitat mitjana | 1,711 g/cm³[4] | ||||||
Periode de rotació | 8,7 d | ||||||
Gravetat superficial equatorial | 0,379 m/s² | ||||||
Velocitat d'escapament | 0,773 km/s[lower-alpha 2] | ||||||
Albedo | 0,28 | ||||||
Temperatura de superfície |
| ||||||
Pressió superficial | <10–20 nbar | ||||||
Composició atmosfèrica |
|
Titània consisteix en quantitats aproximadament iguals de gel i roca, i probablement s'hi diferencien un nucli rocós i una escorça de gel. Una capa d'aigua líquida podria ser present al límit entre el nucli i el mantell. Sembla que la superfície de Titània, que és relativament fosca i lleugerament vermella, ha estat formada tant per impactes com processos endogènics. Està coberta per nombrosos cràters d'impacte, que arriben als 326 km de diàmetre, malgrat que menys que no pas la superfície d'Oberó, la lluna més llunyana d'Urà. Titània probablement va experimentar un període endogènic inicial de canvis en la superfície, que va destruir l'antiga superfície amb molts cràters. La superfície de Titània està partida per un enorme sistema de canyons i falles escarpades; el resultat de l'expansió al seu interior durant l'evolució posterior. Com totes les llunes més grans d'Urà, Titània es va formar probablement a partir d'un disc d'acreció que envoltava el planeta tot just després de la seva formació.
Entre el 2001 i el 2005 es van fer espectroscòpies infraroges que van revelar la presència de gel d'aigua i diòxid de carboni a la superfície de Titània, que alhora van revelar que el satèl·lit podria posseir una atmosfera tènue de diòxid de carboni amb una pressió a la superfície d'al voltant d'una desena bilionèsima de bar. Unes mesures que es van fer durant una ocultació de Titània d'una estrella van posar el límit màxim de pressió superficial de qualsevol atmosfera que hi pugui haver a 10-20 nbars.
A data del 2022, el sistema uranià ha estat estudiat de prop només un cop, per la sonda Voyager 2 el gener de 1986. Va capturar diverses imatges de Titània, que van permetre cartografiar el 40% de la superfície del satèl·lit.