Tomàs Ripoll (Tarragona, 1655 - Roma, 22 de setembre del 1747)[1] fou el General de l'Orde dels Predicadors entre 1725 i 1747. Tomàs Ripoll era un dominic contemplatiu originari de Tarragona a la província d'Aragó.[2] El 1699 fou escollit prior del Convent de Santa Caterina (Barcelona) quan ja era qualificador del Tribunal de la Santa Inquisició.[1] Fou socius de dos dels mestres del seu orde, Antonin Cloche el 1702 amb el títol "Provincial de la Terra Santa",[3] i Agustín Pipia.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaTomàs Ripoll
Thumb
Retrat de Fra Tomàs Ripoll fet a l'aiguafort i burí a partir d'un dibuix d'Hipòlit Rovira i gravat de Miquel Sorelló (1729) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1655 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1747 Modifica el valor a Wikidata (91/92 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Santa Caterina Modifica el valor a Wikidata
  General de l'Orde Dominic
18 de maig del 1725  22 de setembre del 1742 (†)
Agustín Pipia
Antonin Brémond
  Provincial Dominic d'Aragó
En el càrrec des de 1722
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, frare Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósDominics
Obra
Obres destacables
Bullarium Ordinis (1729-40)
Llista
Tanca

El 1722 Ripoll fou elegit provincial de la província eclesiàstica d'Aragó.[3] El Capítol General de l'orde dominic fet a Bolonya el 18 de maig del 1725 l'escollí General.[1][2] Com a General, Ripoll no feu visites, va supervisar la finalització dels documents històrics de l'orde dominic,[2] i finançà les obres de reparació del convent de Santa Caterina ocorreguts per causa del setge de Barcelona (1713-1714) i procurà els fons per a la continuació de les obres constructives del Convent de Sant Domènec de Vic.[4] La controvèrsia jansenista s'aguditzà durant el seu període com a General.[2][5][6] El 1740 l'amic de Ripoll (i també germà dominic) Prospero Lorenzo Lambertini va ser elegit papa, prenent el nom papal de Benet XIV.[2] Durant la seva etapa com a General de l'orde també publicà algunes obres de caràcter teològic com Bullarium ordinis FF. Praedicatorum, sub auspiciis SS. D. N. D. Benedicti XIII, ponificis maximi, ejusdem ordinis (Hieronymus Mainard, Roma, 1740) editat conjuntament amb Antonin Brémond en diversos volums; o Officium hebdomadae sanctae juxta ritum sac. ord. praedicator (typis Hieronymi Mainardi, Roma, 1741).

Mort a la "Ciutat Eterna" el 1747 als 95 anys [2][3] arribà la notícia de la seva defunció a Barcelona el dia 17 d'octubre d'aquell any i l'11 de desembre s'instal·la al Convent de Santa Caterina (Barcelona) un monumental túmul esculpit de més de vuit metres de base i gairebé disset metres d'alçada, de caràcter barroc per a commemorar-ne la memòria i celebrant-s'hi unes exèquies al cap de set dies fetes pel pare Lleonart llavors prior de Santa Caterina[1] i que foren publicades en paper a Barcelona.[7] A Mèxic també s'hi realitzaren actes de commemoració.[8]

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva una obra que va formar part de la biblioteca personal de Ripoll,[9] així com un exemple de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[10]

Notes

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.