La Tor de Querol

La Tor de Querol
	Font i escut
Localització
	42° 27′ 55″ N, 1° 53′ 20″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Prada
Comarca	Alta Cerdanya
Població humana
Població	461 (2021) (36,5 hab./km²)
Geografia
Superfície	12,63 km²
Banyat per	riu Querol
Altitud	1.209 m-2.080 m
Limita amb	Guils de Cerdanya ; Enveig ; Porta
Organització política
• Batllessa	Cécile Houyau (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66760
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	latour-de-carol.fr

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol^[1] o Aravó. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Forma part de la subcomarca de la vall de Querol.

Dades ràpides Localització, Població humana ...

Tanca

La comuna comprèn també els nuclis d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.

La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.

Prehistòria

Edat Antiga

Edat mitjana

Edat Moderna

S. XIX

S. XX

La situació administrativa de la comuna ha anat canviant contínuament. A gener de 2023, pertanyia a la comunitat de comunes Pirineus Cerdanya,^[2] al Districte de Prada.^[3] A més a més, des de les eleccions cantonals del 2015, la comuna forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.^[4]

Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.^[5]

La Tour de Querol celebra les seves Festes Majors cada any a les mateixes dates, el 13-14-15 d'agost. Són de durada curta, però durant els tres dies hi ha diferents activitats. Aquí afegeixo una llista del programa de Festes Majors:

Espectacle de titelles pels més petits
La paella dels pompiers

L'Aperó, un vermut amb beguda i menjar patrocinat per l'Ajuntament

La Vie de Granier, és un mercat de lliure participació on cadascú pot muntar una parada en mig de la plaça.
Danses tradicionals (aquesta activitat s'ha anat perdent amb el pas dels anys)
Concerts nocturns (estils per a un públic molt variat)