Torre Ebrí

La torre Ebrí, torre d'Ebrí o torre de la Serra Alta, situada en el terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià), és una torre de guaita a una altura sobre el nivell del mar de 499 metres, que formava part del sistema d'alerta i vigilància costanera del Regne de València.

Infotaula edifici Torre Ebrí
Dades
Tipus	Torre de guaita
Construcció	segle XVI
Característiques
Estat d'ús	Regular
Mesura	5,5 () × 8,5 () m
Altitud	499 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Alcalà de Xivert (Baix Maestrat)
Localització	Serra d'Irta
40° 16′ 49″ N, 0° 16′ 58″ E
Bé d'interès cultural
Data	7 desembre 2001
Identificador	RI-51-0010692
Codi IGPCV	12.004-9999-000009[1]
Bé d'interès cultural
Identificador	RI-51-0010692
Codi IGPCV	12.004-9999-000009[1]

És una de les tres fortificacions defensives costaneres de la Serra d'Irta, junt amb la Torre Badum (altra torre de guaita) i la Torre Nova (actualment en ruïnes). Des de la Torre Ebrí s'albira Peníscola, Alcalà de Xivert, gran part de la Plana d'Orpesa-Torreblanca, la serra del Desert de les Palmes i tot el paisatge d'Alcossebre.^[2]

Història

Els orígens de la torre semblen remuntar-se al segle xvi, quan les incursions barbaresques van obligar a construir aquestes defenses perquè s'hi pogués avisar les poblacions del litoral mediterrani que, en major o menor mesura, venien sofrint atacs que afectaven les poblacions costaneres amb botins i captius, pels quals demanaven després rescats elevats.

En les Ordinacions sobre protecció i custòdia del litoral valencià de Bernardino de Cardenas, duc de Maqueda de 1554, de Vespasiano Gonzaga de 1557 i de Vespasiano Manrique de Lara y Gonzaga, comte de Paredes, de 1673, apareix mencionada com a torre de la Serra Alta.^[3][4] Igualment és anomenada així el 1870 per la Comissió de reconeixement de torres de costa.^[5]

Arquitectura

Aquesta torre està construïda de maçoneria de pedra menys la porta d'accés i el matacà que són de carreus. Té planta circular de 5,5 metres de diàmetre en la base i 5,05 metres de diàmetre en la part més alta, perfil lleugerament troncocònic, i s'eleva fins a 8,5 metres d'alçada. El gruix de les parets és d'1 metre a la base i 0,5 metres al cim. En el seu interior, actualment buit, s'observen les restes de dues plantes, la inferior sense una funció clara i, la superior, a 5 metres d'altura, a la qual s'accedia mitjançant escales de mà per una porta amb llinda protegida per un matacà, que servia d'habitatge als torrers i que està coberta per volta de maçoneria amb una obertura per a accedir a la coberta.^[2][6][7]

Aquesta torre presenta un deteriorament considerable: el contorn de l'obertura d'accés a la planta baixa presenta despreniments, l'obertura del sostre deixa passar la pluja a l'interior i en el parament s'observen clots i escletxes.^[8]

Galeria fotogràfica

• 
  Torre vista des del nord-oest
• 
  Matacà i porta d'accés
• 
  Interior

Referències i notes

1. URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2523. Data de consulta: 25 setembre 2023.
2. Arnau i Vallina 2001: p. 43.
3. Brau Piñana 1996: p. 63.
4. En les Ordinacions de 1673 està situada en el llistat entre la torre nova de Cap d'Irta i la torre de Capicorb (Manrique de Lara 1673: pp. 33-34)
5. Sanz de Bremond 1993: pp. 111-112.
6. Sanz de Bremond 1993: p. 111.
7. Brau Piñana 1996: p. 62.
8. Brau Piñana 1996: p. 65.

Bibliografia

• Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan V.; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2.
• Brau Piñana, Francisco; Meseguer Folch, Vicente «Las torres vigía de la costa del Maestrat. Estado actual y propuesta de actuaciones básicas para su restauración y conservación» (en castellà). Centre d'Estudis del Maestrat, núms. 57-58, oct-des 1996, pp. 62-65. ISSN: 0212-3975.
• Manrique de Lara y Gonzaga, Vespasiano. Ordinacions tocants a la custodia y guarda de la costa maritima del Regne de Valencia. Impresses en València: per Geroni Vilagrasa, 1673 [Consulta: 28 abril 2016].
• Sanz de Bremond y Frigola, Manuel «Colón, Cardona, Ebrí (Apellidos en el Maestrazgo)». Centre d'Estudis del Maestrat, núms. 41-42, gen-juny 1993, pp. 109-124. ISSN: 0212-3975.

Enllaços externs

• «Torre de Ebrí» (en castellà). Fitxa BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 28 abril 2016].
• «Torre de Ebrí» (en castellà). Biblioteca. Direcció General de Patrimoni Artístic. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 28 abril 2016].