Tractat de Berlín (1715)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tractat de Berlín fou conclòs el 2 de maig de 1715, durant la Gran Guerra del Nord. En ell, Jordi I de la Gran Bretanya, com a Elector de Hannover, s'aliava amb el Regne de Dinamarca i Noruega a canvi de la cessió del Domini suec de Verden-Bremen, que estava ocupat per Dinamarca, a Hannover.[1] Amb el tractat, Dinamarca i Hannover s'uniren a la coalició russo-prussiana establerta al Tractat de Schwedt.[2] Dinamarca s'assegurà l'obtenció de Stralsund, quan aquest fou conquerit.[2]