Transliteració de l'alfabet rus
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'adaptació (transliteració, transcripció, romanització) de l'alfabet ciríl·lic rus pot ser molt diversa segons la llengua a la qual es vulgui adaptar l'alfabet rus, i normalment cada llengua sol tenir les seves pròpies normes d'adaptació de l'alfabet ciríl·lic. Per això un nom rus sovint queda transcrit en alfabet llatí de moltes maneres diferents depenent de cada llengua. Per exemple, l'escriptor rus Пушкин és Puixkin en català, Puškin en txec, Puschkin en alemany, Pushkin en anglès i castellà, Puŝkin en esperanto, Pouchkine en francès, Puszkin en polonès, etc.
Hi ha una sèrie de normes incompatibles per a l'adaptació anglesa de l'alfabet rus, cap d'elles ha tingut molta popularitat i en realitat l'adaptació sovint es duu a terme sense cap norma uniforme.[1]
No s'han de confondre la transliteració i la transcripció. Segons l'Institut d'Estudis Catalans:
- Transliteració és l'adaptació entre alfabets, lletra per lletra, que empra signes gràfics particulars i s'utilitza en treballs dirigits а un públic especialitzat.
- Transcripció és l'adaptació pràctica d'un alfabet аl d'una llengua particular.[2]
La finalitat pràctica fa que en ocasions s'hagin de barrejar criteris de transcripció (transmissió de sons) i de transliteració (trasllat de lletres).[2]