Treta de ballesta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aplicat a les ballestes medievals (i posteriors) una treta[1] o un tret es el terme genèric per a un projectil de ballesta.[2] En la parla popular és freqüent esmentar com a sagetes els projectils de la ballesta. De fet una sageta no és, ni ha estat mai, un projectil adequat per a una ballesta. El terme sageta és ambivalent.
- Una sageta té una llargària de 60 cm o més.
- Una treta de ballesta (cairell, virató,... etc) fa uns 30 cm de llarg.
Comparada amb una sageta, una treta és molt més curta, gruixuda i pesant. La tija d'una treta podia ser de secció circular o quadrada. Quan tenia punta, aquesta podia ser cònica o piramidal (sovint amb quatres cares).
Hi havia tretes amb empenatge i sense. L'empenatge podia formar part de la tija de fusta, amb un tallat adequat, o estar fet de cuiro o de metall. També podia ser semblant al d'una sageta, fet a partir de plomes d'ocell.