Ucraïnesos
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Tipus | ètnia, nacionalitat, nació i població humana |
---|---|
Població total | 45.551.667[1][2][3] |
Llengua | ucraïnès |
Religió | cristianisme ortodox, Església grecocatòlica ucraïnesa i protestantisme |
Part de | eslaus orientals |
Mapa de distribució | |
Els ucraïnesos són descendents de diversos pobles que van habitar la vasta zona que s'estenia des del nord de la mar Negra fins a les fronteres del que és ara Rússia, Polònia, Moldàvia, Belarús i Eslovàquia. El territori de la Ucraïna actual, en temps prehistòrics i antics, estava poblat, entre altres pobles, per nombroses tribus nòmades, com ara els escites, de parla persa, i els sàrmates; gots de parla germànica i variags, i també khàzars turcoparlants, petxenegs i cumans. Tanmateix, sembla que els nòmades no eslaus que habitaven principalment les estepes del sud d'Ucraïna, tingueren poca influència en la conformació dels ucraïnesos moderns.
L'ucraïnès és una llengua eslava oriental, junt amb el rus i el belarús. També està estretament emparentada amb el polonès.
Els ucraïnesos han habitat les actuals terres d'Ucraïna des de temps remots. Pel segle v aC, establiren el seu domini allí i fundaren la ciutat de Kíiv – més tard capital d'un poderós estat conegut com el Principat de Kíiv o la Rus de Kíiv. El Kniaz Volodýmyr va adoptar el cristianisme el 988.