ideologia política contrària als moviments independentistes de regions d'Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
L'unionisme espanyol és una ideologia o actitud política que defensa mantenir la dependència dels diferents territoris que formen actualment el Regne d'Espanya. En conseqüència, es caracteritza per oposar-se a la independència de les nacions sense estat i als moviments d'alliberament nacional,[1] harmonitzant-la amb Espanya.[2]
Hi ha dos corrents principals: Els que persegueixen una Espanya única i indivisible, on l'únic idioma i identitat reconeguda sigui exclusivament l'espanyola, i els que que defensen les particularitats de Catalunya de cara a la resta d'Espanya, donant suport al sistema autonòmic actual o proposant el federalisme dintre d'Espanya,[3] en tot cas sense considerar-se nacionalistes.[4]
El terme és utilitzat des de 2000[5] per la societat, la política i els mitjans de comunicació d'Espanya i les diferents comunitats amb moviments independentistes,[6][7] en referència a l'unionisme al Regne Unit,[8] amb un to despectiu,[9] en posar en qüestió el respecte als conceptes de plurinacionalitat i respecte al principi democràtic com a guia d'actuació d'un sistema democràtic de convivència entre nacions.[10]
Les manifestacions unionistes es convoquen en 12 d'octubre i el Dia de la Constitució Espanyola, i en contra del Procés independentista català[11] las quals, segons els independentistes, acostumen a gaudir de força cobertura mediàtica i molts mitjans materials tot i que tinguin escassa afluència, siguin a Madrid o a Barcelona, i s'acostuma a mostrar simbologia franquista per part de grups d'ultradreta.[12] Van arribar a convocar 350.000 persones a Barcelona pocs mesos després del Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017,[13] molt lluny de les xifres convocades per l'independentisme català.[14]
Es considera que formen part de l'unionisme espanyol les formacions polítiques Partit Popular, Partit Socialista Obrer Espanyol, Ciutadans - Partit de la Ciutadania i Vox,[15] i altres entitats com Societat Civil Catalana,[16] Impulso Ciudadano, Asamblea por una Escuela Bilingüe i S'ha acabat,[17] Atès que la gran majoria dels no independentistes, tret dels votants de PP i de Ciutadans estan a favor del dret a decidir, els unionistes son insuficients per construir una majoria contrària a la independència tant a Catalunya[18] com a Euskadi.[19] A les eleccions a la Generalitat de Catalunya, una part de l'electorat vota al partit unionista hegemònic del moment independentment del seu posicionament en l'eix dreta-esquerra, que des de la recuperació de democràcia fins a finals de la dècada de 1990 ho fou el PSC, des de 2010 amb competència del PP, i des de 2015, de Ciutadans,[20] que la va tornar a perdre en 2021.[21] El procés independentista català ha esperonat comportaments violents dins de l'unionisme.[22]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.