Urbanisme de Badalona
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'urbanisme de Badalona es caracteritza per un nucli antic en el barri històric de Dalt de la Vila, un eixample del segle xix en la façana marítima que va esdevenir el centre administratiu, amb ampliacions del segle xx, uns barris en la banda de muntanya de l'autopista C-31, a l'oest del terme municipal, la majoria d'ells sense una planificació prèvia des de començaments del segle xx, i uns barris en l'extrem oest d'origen rural.
Badalona s'havia reduït al Dalt de la Vila i al petit barri de pescadors del Baix a Mar, però el creixement poblacional feu créixer en extensió la ciutat. Tot i que la major expansió es produí durant el segle xx, en què l'arribada de nous immigrants fan néixer barris a la perifèria del terme, que es feu de manera espontània a partir d'urbanitzacions fetes per privats. Després de la Guerra Civil, el govern estigué poc dedicat al disseny de models urbanístics sostenibles, van fer del creixement de la vila una subdivisió en àrees nivell urbanístic i social, que va provocar desigualtats i no va tenir cura en mantenir connexions viàries internes.