Badalona
municipi de Catalunya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès. El seu terme està situat entre la serralada de Marina i la costa marítima, a la riba esquerra del riu Besòs, i limita amb la comarca del Maresme i els dos vallesos. Forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i és el municipi més gran i poblat de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs. Amb aproximadament uns 220.000 habitants, actualment és la quarta ciutat de Catalunya en població.[1]
 Badalona | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Rambla de Badalona  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 223.506 (2022) | ||||
| • Densitat | 10.542,74 hab./km² | ||||
| Llars | 88 (1553) | ||||
| Gentilici | badaloní | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | província de Barcelona Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Superfície | 21,2 km² | ||||
| Altitud | 6 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Baetulo | ||||
| Patrocini | Anastasi de Lleida i Assumpció de Maria | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Rubén Guijarro Palma (2021–) | ||||
| Economia | |||||
| Pressupost | 278.300.000 € | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08910–08918 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | (+34) 934 | ||||
| Codi INE | 08015 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 080155 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | badalona.cat | ||||
Les restes més antigues de poblament al terme es remunten al neolític, i després a un poblat ibèric, però s'acostuma a datar la fundació de Badalona cap a l'any 100 aC, quan els romans van fundar la població de Baetulo, nom del qual deriva l'actual topònim. El declivi de l'imperi va convertir la ciutat en un poble durant segles. A partir del segle xviii i, especialment al segle xix, amb l'arribada del ferrocarril i amb la ràpida i intensiva industrialització, la població va créixer exponencialment;[2] al segle xx el creixement continuà amb les grans onades migratòries de la resta d'Espanya, que van generar un urbanisme caòtic vers la perifèria.
La seva tradició pesquera i industrial ha minvat progressivament al llarg del segle xx. Actualment, Badalona és principalment una ciutat de serveis i disposa de diversos carrers i centres comercials, així com de diversos mercats. També ofereix diferents recursos tant en l'àmbit educatiu com sanitari, amb la presència de centres com l'Escola d'Art Pau Gargallo o l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Culturalment, Badalona compta amb un museu municipal, tres teatres i diverses biblioteques. Celebra dues festes majors en honor dels seus dos patrons. Les més populars són les Festes de Maig, en honor de sant Anastasi, sent l'acte central de la festa la Cremada del Dimoni, en la vigília del dia 11. L'altra festa major, la tradicional, és la Mare de Déu d'Agost, que va en detriment a causa de ser època estival.
Socialment, Badalona és una ciutat activa amb diverses entitats veïnals, culturals i esportives. En esports, probablement, el més popular sigui el bàsquet, màxim exponent del qual és el Club Joventut Badalona, però també té clubs i equips d'altres esports com el futbol, el futbol americà amb els Dracs, el tennis o el tennis de taula amb el CTT Badalona, i relacionats amb l'aigua com la natació o el patí de vela.