Uta Hagen
actriu, practicant de teatre, mestra d'actors nord-americana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Uta Thyra Hagen (Göttingen, Alemània, 12 de juny de 1919 - Nova York, 14 de gener de 2004) va ser una actriu, practicant de teatre i mestra d'actors nord-americana d'origen alemany, una de les més importants i influents del teatre estatunidenc del segle XX.[1][2] Ella va crear el paper de Martha a l'estrena de Broadway de 1962 de Qui té por de Virginia Woolf?, d'Edward Albee, que la va considerar «una actriu profundament veraç», un paper molt recordat, amb què obtingué el seu primer premi Tony. Com que Hagen estava a la llista negra de Hollywood, en part per la seva associació amb Paul Robeson, les seves oportunitats cinematogràfiques van disminuir i va centrar la seva carrera al teatre de Nova York.[1][3]
Uta Hagen i Paul Robeson a Othello (1943). | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Uta Thyra Hagen 12 juny 1919 Göttingen (Reich alemany) |
Mort | 14 gener 2004 (84 anys) Nova York |
Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
Catedràtica | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Wisconsin-Madison University of Wisconsin High School (en) |
Activitat | |
Ocupació | actriu de televisió, professora, actriu de teatre, actriu de cinema, actriu |
Activitat | 1937 – |
Membre de | |
Alumnes | Roy London i Steve McQueen |
Família | |
Cònjuge | José Ferrer (1938–1948) Herbert Berghof (1957–1990) |
Fills | Letty Ferrer (en) ( José Ferrer) |
Pare | Oskar Hagen |
Germans | Holger Hagen |
Premis | |
|
Més tard es va convertir en una professora d'actuació molt influent a l'estudi Herbert Berghof de Nova York i fou autora de textos didàctics, com ara Respect for Acting, amb Haskel Frankel,[4] i A Challenge for the Actor. Les seves contribucions més importants a la pedagogia del teatre van ser una sèrie d'«exercicis d'objectes» que es basaven en l'obra de Konstantin Stanislavski i Ievgueni Vakhtàngov.[1]
Va guanyar dues vegades el premi Tony a la millor actriu en una obra de teatre i va rebre un premi Tony especial el 1999 per la seva trajectòria. Va ser inclosa al Saló de la Fama del Teatre Americà el 1981.[1][5]