Vall d'Àneu
Vall al Pallars Sobirà / From Wikipedia, the free encyclopedia
La vall d'Àneu, antigament les valls d'Àneu,[1] és una subcomarca natural situada al nord-oest del Pallars Sobirà. Comprèn els termes municipals d'Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu i Espot,[1] tot i que aquest darrer terme és en una vall subsidiària de la d'Àneu.
Tipus | Vall glacial i fluvial | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Pirineus | |||
Localització | ||||
País | Catalunya | |||
Regió/prov. | Alt Pirineu i Aran | |||
Comarca | Pallars Sobirà | |||
Municipi | Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu i Espot | |||
Localització | Alós, Berrós Jussà, Berrós Sobirà, Borén, Cerbi, Escaló, Isavarre, Isil, Espot, Esterri d'Àneu, Jou, La Guingueta d'Àneu, Son, Sorpe i València d'Àneu | |||
| ||||
Serralada | Pirineus | |||
Dades i xifres | ||||
Al Nomenclàtor | Sí que hi consta | |||
És conformada per l'alta conca del riu Noguera Pallaresa, i s'encaixa entre les valls frontereres de Boí, Aran i Cardós. En realitat es tracta de més d'una vall, com es desprèn del nom secundari de les valls: s'hi inclou la vall de la Noguera, subdividida en la ribera d'Alós, la ribera d'Esterri i la ribera d'Escaló; la vall de la Bonaigua; i la vall d'Unarre.[1] Com a centre de la vall i lloc de confluència de les altres valls més petites, Esterri d'Àneu és la predominant i el lloc on se celebra el mercat.[1] Al sud-oest, la vall suspesa d'Espot, pertanyent al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en forma part també, atès que el seu riu desemboca a la Noguera Pallaresa.[1] A l'extrem sud, la vall d'Escart hi entra pels mateixos motius.[1] La vall d'Àneu acaba, doncs, a prop de l'antic monestir de Sant Pere del Burgal, mentre que la localitat d'Estaron (municipi de la Guingueta d'Àneu) en queda exclosa.[1]
A l'edat mitjana, la Vall d'Àneu havia tingut un govern propi, similar a l'existent a la Vall d'Aran i a les altres valls pirinenques properes (Vall Ferrera, Vall de Cardós i Vall de Boí), que tenia la seu civil a Esterri d'Àneu. El castell principal era el de València d'Àneu, del qual depenien els de la resta de la vall. Era regit pel Bon Consell, format pels caps de casa de les diferents parròquies de la vall, que es reunia cada dos anys a la Bassa Morta de València d'Àneu. L'administració civil i la de justícia s'exercien des de la Casa de la Vall, a Esterri d'Àneu. L'antecedent era el Pagus Anabiensis altmedieval, amb règim propi basat en antics privilegis, usos i costums. La major part de la documentació de la Casa de la Vall desaparegué en la destrucció del casal pels francesos a començaments del segle xvii, però se n'ha conservat un Llibre d'ordinacions, de gran valor històric.