Vehicle híbrid
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un vehicle híbrid és un tipus de vehicle que funciona amb més d'una font d'energia. Normalment s'utilitza aquest terme per a designar els automòbils que poden funcionar amb motors elèctrics i de combustió. En el que l'energia elèctrica que l'impulsa prové de bateries i, alternativament, d'un motor de combustió interna que mou un generador. Normalment, el motor també pot impulsar les rodes de forma directa.
Actualment però hi ha més combinacions, tenim cotxes híbrids amb motors pneumàtic / combustió[1] i un híbrid pneumàtic / elèctric.[2]
En el disseny d'un automòbil híbrid, el motor tèrmic és la font d'energia que s'utilitza com última opció, i es disposa d'un sistema elèctric per determinar quin motor utilitzar, i quan fer-ho.
En el cas d'híbrids gasolina-elèctrics, quan el motor de combustió interna funciona, ho fa amb la seva màxima eficiència. Si es genera més energia de la necessària, el motor elèctric s'utilitza com a generador i carrega la bateria del sistema. En altres situacions, funciona només el motor elèctric, alimentant-se de l'energia guardada a les bateries.
N'hi ha alguns en què és possible recuperar l'energia cinètica en la frenada i la converteix en energia elèctrica.
La combinació d'un motor de combustió operant sempre a la seva màxima eficiència, i la recuperació d'energia en la frenada (útil especialment a la ciutat), fa que aquests vehicles tinguin millors rendiments que els vehicles convencionals.
Tots els cotxes elèctrics utilitzen bateries carregades per una font externa, fet que ocasiona problemes d'autonomia de funcionament. Aquesta queixa habitual, s'evita amb els cotxes híbrids, ja que és el motor tèrmic (normalment de gasolina), el que, mitjançant un generador, carrega les bateries.