Vescomtat de Maremne
From Wikipedia, the free encyclopedia
El vescomtat de Maremne fou una jurisdicció feudal de Gascunya a França, la capital del qual fou Tòssa.[1] Va sorgir per divisió del Ducat de Gascunya. A la mort de Sanç IV un suposat fill seu, Esi, va rebre territoris, que va traspassar al seu fill Aner I. Aquest els va repartir entre els seus fills Llop I (que el 1009 apareix com a vescomte de Marsan) i Sanç, que va rebre Maremne i encara era viu el 1025. El següent vescomte fou el seu fill Rabí, que fou abat de La Reule, mort vers el 1030 deixant l'herència al seu fill Sanç II, mort passat el 1040, succeint-lo el seu fill Bornem I. Aquest va morir vers el 1082 sense deixar fills i l'herència va recaure en el seu oncle Guillem I, que no se sap quant va morir però no va tenir fills, i el 1090 ja era vescomtessa sa germana Ricsenda, casada amb un senyor de nom Llop Fort, del que va néixer el successor Guillem II que no se sap quan va morir; el fill de Guillem, Llop I, fou el següent vescomte, però no va deixar més que una filla i hereva, Comtessa, el marit de la qual no se sap qui va ser; van tenir un fill de nom Navar I, mort després del 1168, que inicia una nova dinastia vescomtal continuada amb el seu fill Robert I, mort després de 1185, que es va perllongar fins al 1263 quan el vescomtat fou confiscat pel rei i donat a Amanieu d'Albret, quedant unit a aquesta casa.