Vier ernste Gesänge
From Wikipedia, the free encyclopedia
Vier ernste Gesänge (Quatre cants seriosos), Op. 121, és un cicle de quatre cançons per a baix i piano de Johannes Brahms. Va compondre l'obra a Viena l'any 1896 i la va dedicar a Max Klinger.[1] Un abisme creatiu separa aquests lieder d'altres per a veu solista; l'elecció dels textos bíblics ja és bastant insòlita i el seu plantejament musical encara ho és més. És un veritable "Himne a la mort".[2]
Les cançons van sortir publicades per N. Simrock l'any 1896. Brahms la dedicà a Max Klinger.[1] Escrit per una veu greu, per baix, també hi ha una transcripció per a veu aguda.[3] En la Gesellschaft der Musikfreunde es conserva un esborrany de l'obra amb un disseny per a orquestra. Els textos bíblics, l'estil declamatori de la part vocal que oscil·la entre el recitatiu i l'ària, l'estètica arcaica de la composició, un cert tractament orquestral de la part pianística, tot axò, ens fa pensar en un oratori.[2] Han estat orquestrats per Detlev Glanert i Günter Raphael;[4]