Vincent Cassel (nascut com a Vincent Crochon, París, 23 de novembre de 1966), és un actor, director i productor de cinema francès. És fill de l'actor Jean-Pierre Cassel. És conegut pels seus papers en pel·lícules com La Haine (1995), Dobermann (1997), Irréversible (2002), Promeses de l'est (2007), Notre jour viendra (2010) i Juste la fin du monde (2016).[1]

Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Plantilla:Infotaula personaVincent Cassel
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Vincent Crochon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Vincent Georges Pierre Crochon Modifica el valor a Wikidata
23 novembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaItacaré (2012–)
Estat de Bahia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, director de cinema, productor de cinema, actor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata -
ProfessorsMaurice Sarrazin Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTina Kunakey (2018–2023)
Monica Bellucci (1999–2013) Modifica el valor a Wikidata
FillsDeva Cassel
 () Monica Bellucci
Léonie Cassel
 () Monica Bellucci Modifica el valor a Wikidata
PareJean-Pierre Cassel Modifica el valor a Wikidata
GermansCécile Cassel
Rockin' Squat Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001993 Allocine: 16217 Rottentomatoes: celebrity/vincent_cassel Allmovie: p198972 TCM: 30511 Metacritic: person/vincent-cassel TV.com: people/vincent-cassel
Facebook: VinceCassel Instagram: vincentcassel Musicbrainz: 7db15096-1073-4ffa-bce5-8cfeaccc0ced Discogs: 1577320 Modifica els identificadors a Wikidata
Tanca

Biografia

Va estudiar al Centre Internacional de Vaubona. Va seguir els cursos de la cantant Suzanne Sorano i els cursos d'acrobàcia de l'Escola del circ d'Annie Fratellini. Feu cursos de comèdia a l'Actors Institute de Nova York i a l'Atelier Blanche Salant. Després, a París, entrà a la companyia de Jean Périmony.

El seu debut a la pantalla són amb Les Clés Du Paradis de Philippe De Broca el 1991. Es fa conèixer llavors pel gran públic amb el paper de Vinz que encarna en La Haine de Mathieu Kassovitz el 1995, obtenint una nominació per al Premi César al millor actor revelació i per al César al millor actor el mateix any.

En el rodatge de L'Appartement, l'any següent, coneix la seva futura esposa, l'actriu Monica Bellucci. Interpreta el 1997 un paper de travesti en Embrasse-moi Pasqualino, una comèdia franco-italiana de Carmine Amoroso. Vincent Cassel forma part dels actors que dobla la veu de Hugh Grant en les versions franceses de les pel·lícules.

Treballa en grans produccions el 2000 amb El pacte dels llops i Els rius de color porpra. El 2001, obté una nova nominació als Premis César pel seu paper d'ancià a Llegeix-me els llavis de Jacques Audiard. Integra la saga del personatge Danny Ocean interpretant el francès François Toulour a Ocean's Twelve el 2004, després reprèn el seu paper a l'última part de la trilogia el 2007, Ocean's Thirteen. El 2008, treu el díptic Mesrine, L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1, on interpreta el paper del cèlebre gàngster Jacques Mesrine. Aquesta actuació li suposa el César al millor actor en la cerimònia de 2009.[2][3][4] Al cinema estatunidenc, encarna sovint el paper del dolent com en Ocean's Twelve el 2002 i Ocean's Thirteen i Promeses de l'est el 2007.

Vida privada

Va estar casat (1999-2013) amb l'actriu italiana Monica Bellucci, amb qui té dues filles Deva (2004) i Léonie (2010).[5] Es va casar amb la model francesa Tina Kunakey de nou el 24 d'agost de 2018 a Bidarte,[6] amb qui té una filla, Amazonie (2019).[7]

És un enamorat de la capoeira i practica aquesta art marcial brasilera a la pel·lícula Ocean's Twelve.

Filmografia

Com a actor

Al cinema

Thumb
Vincent Cassel, a Toronto, el 2008

Curtmetratges

  • 1992: Un diumenge sense ales d'Anthony Soutter
  • 1994: 3000 scénarios contre un virus: La Teuf d'enfer de Patrice Cazes
  • 1994: Putain de porte de Delphine Quentin i Jean-Claude Flamand
  • 1994: Tina et le revolver d'Anthony Soutter
  • 1994: Elle voulait faire quelque chose de Dodine Herry-Grimaldi
  • 1995: Valse nocturne de Christopher Barry
  • 1998: Compromis de Sébastien Sort
  • 1998: Article premier de Matthieu Kassovitz
  • 2001: Les frères Wanted 2: La barbichette de Kim Chapiron
  • 2001: Les frères Wanted 3: Le Chat de la Grand mère d'Abdelkrim de Kim Chapiron
  • 2015: Violence en réunion de Karim Boukercha

Com a director

  • 1997: Shabbat night fever (curtmetratge) (+ guió)
  • 1998: Echantillon 97 (curtmetratge)

Com a productor

A la televisió

  • 1988: La belle anglèse de Jacques Besnard
  • 1992: Warburg: A man of influence de Moshé Mizrahi
  • 1993: Dose mortelle, de Joyce Buñuel
  • 1994: Le juge est une femme de Claude Grinberg: Corsini
  • 1995: Blood of the hunter de Gilles Carle
  • 2007: Lascars de Roch Lener, Philippe Gompel i Noel Kaufmann: veu de Gaffeur
  • 2011: Platane, d'Éric Judor: d'ell mateix
  • 2011: Belmondo, itinéraire... de Vincent Perrot i Jeff Domenech: testimoni
  • 2020 : Westworld de Jonathan Nolan i Lisa Joy: Serac

Condecoracions

Premis i nominacions

Premis

  • Festival Internacional de cinema de Tòkio: Premi al millor actor per a Mesrine (L'instint de morti L'enemic públic número 1)
  • 2009. Premi Lumière al millor actor per Mesrine (L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1)
  • 2009. César al millor actor per Mesrine (L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1)

Nominacions

  • 1996. César de la millor esperança masculina i César al millor actor per La Haine
  • 2002. César al millor actor per a Als meus llavis

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox