Vulgata artúrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Vulgata artúrica o el cicle Lancelot-Greal és una extensa recopilació d'obres del cicle artúric, o aventures del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Es tracta de cinc volums en prosa, escrits a França al segle xiii. El temes principals són la recerca del Sant Greal i la història d'amor entre el cavaller Lancelot i la reina Ginebra.[1]
Els orígens de la Vulgata artúrica es troben a finals del segle xii: Robert de Boron recopilà diversos textos en una trilogia anomenada Petit cicle: Joseph d'Arimathie (o Romanç de l'Estoire dou Graal), Merlin i Perceval (també denominat Didot-Perceval). Poc després, aquesta trilogia fou prosificada per un autor o autors anònims, convertint-la en una obra de gran extensió i qualitat literària.