Vàlvula pulmonar
From Wikipedia, the free encyclopedia
La vàlvula pulmonar (VP) és una vàlvula cardíaca semilunar que es troba entre el ventricle dret i l'artèria pulmonar, formada per tres cúspides membranoses.[1] La VP bicúspide és una anomalia congènita habitualment associada a altres defectes cardíacs i que no acostuma a produir per se símptomes significatius.[2] Molt rarament, es troben VPs quatricúspides[3] o pentacúspides.[4] L'atrèsia de la VP pot anar acompanyada d'una comunicació interventricular[5] o -escasses vegades- no.[6] Per regla general, l'estenosi d'aquesta vàlvula també té un origen congènit. Representa el ~8% de totes les malformacions cardíaques, forma part de la tetralogia de Fallot i es veu amb freqüència en casos de síndrome de Noonan. En adults, però, pot ser causada per una síndrome carcinoide o una febre reumàtica.[7]
Esquema del cor humà: Capes: 1. Endocardi; 2. Miocardi; 3. Epicardi; 4. Pericardi. | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | valva trunci pulmonalis |
Identificadors | |
MeSH | D011664 |
TA | A12.1.02.010 |
FMA | 7246 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.532 |
EB Online | science/pulmonary-valve |
Terminologia anatòmica |
De forma similar a la de la vàlvula aòrtica, la vàlvula pulmonar s'obre a l'inici de la sístole ventricular, quan la pressió en el ventricle dret s'eleva per sobre de la pressió a l'artèria pulmonar. Al final de la sístole ventricular, quan la pressió en el ventricle dret es redueix ràpidament, la pressió de l'artèria pulmonar tanca la vàlvula pulmonar.[8]