físic alemany From Wikipedia, the free encyclopedia
Heinrich Walter Heitler (Karlsruhe, 2 de gener de 1904 - Zúric, 15 de novembre de 1981) fou un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps. Va dur la química a la mecànica quàntica a través de la seva teoria d'enllaç de valència.
(1937) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 gener 1904 Karlsruhe (Alemanya) |
Mort | 15 novembre 1981 (77 anys) Zúric (Suïssa) |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Residència | Karlsruhe |
Formació | Universitat de Múnic |
Director de tesi | Karl Herzfeld i Arnold Sommerfeld |
Activitat | |
Camp de treball | Mecànica quàntica, física, electrodinàmica quàntica, teoria quàntica de camps, relació entre ciència i religió i filosofia |
Ocupació | físic, químic, professor d'universitat, filòsof |
Ocupador | Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1957–1958) Universitat de Leiden Universitat de Bristol |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Cécile DeWitt-Morette, Lochlainn O'Raifeartaigh i Norbert Straumann |
Localització dels arxius |
|
Premis |
El 1922, Heitler va començar el seu estudi de la física a l'institut de Tecnologia de Karlsruhe, el 1923 a la Universitat Humboldt de Berlín, i el 1924 a la Universitat Ludwig Maximilians de Múnic (LMU), on va estudiar sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld i Karl Herzfeld. Aquest últim va ser el seu director de tesi quan va obtenir el seu doctorat el 1926;[1] Herzfeld impartia cursos en física teòrica i una altra de química física tot i que en absència de Sommerfeld sovint es va fer càrrec de les seves classes[2] Del 1926 al 1927, va ser becari de postgrau per la Fundació Rockefeller fent recerca amb N. E. J. Bjerrum-Bohr a l'Institut de Física Teòrica de la Universitat de Copenhaguen i amb Erwin Schrödinger a la Universitat de Zúric. Més tard, va esdevenir assistent de Max Born a l'Institut de Física Teòrica de la Universitat Georg-August de Göttingen. Heilter va completar la seva habilitació sota la supervisió de Born el 1929, i després es va mantenir com un docent privat fins a 1933.[3]
En el moment que Heitler va rebre el seu doctorat, tres instituts de Física Teòrica van formar un consorci que treballava en els problemes clau de l'època, com ara l'estructura atòmica i molecular, i l'intercanvi d'informació científica i personal en els seus objectius científics. Aquests centres estaven ubicats al LMU, sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld, a la Universitat de Göttingen, sota la supervisió de Max Born, i a la Universitat de Copenhaguen, sota la supervisió de Niels Bohr. D'altra banda, Werner Heisenberg i Born acabava de publicar recentment la seva trilogia de treballs que va posar en marxa la formulació de la mecànica matricial de la mecànica quàntica.[4][5][6]
A més, a principis de 1926, Erwin Schrödinger, a la Universitat de Zúrich, va començar a publicar el seu quintet de papers que va posar en marxa la formulació de la mecànica d'ones de la mecànica quàntica[7][8][9][10] i va mostrar que la mecànica ondulatòria i la mecànica matricial formulacions eren equivalents.[11] Aquests documents immediatament van posar el personal dels principals instituts de física teòrica a l'aplicació d'aquestes noves eines per comprendre l'estructura atòmica i molecular. Va ser en aquest ambient que Heitler va aconseguir la beca de la Fundació Rockefeller, deixant LMU i se'n va anar a fer recerca durant un termini de dos anys amb les figures més destacades de l'època en la física teòrica, amb Bohr a Copenhaguen, Schrödinger a Zuric, i Born a Göttingen.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.