Xebró
peça honorable formada per la unió de les meitats inferiors de la banda i la barra, amb el cim (vèrtex) al centre de l'escut i les cames cap als cantons inferiors / From Wikipedia, the free encyclopedia
El xebró, en heràldica, és una peça honorable formada per la unió de les meitats inferiors de la banda i la barra; el punt on s'uneixen s'anomena cim, mentre que els dos extrems són les cames del xebró. Segons la tradició heràldica, el cim es troba al punt d'honor de l'escut; si arriba fins al cap, llavors s'anomena xebró alçat.
Per a altres significats, vegeu Xebró (os). |
Quan és únic, cadascuna de les seves cames ocupa dues parts de les set que té d'amplària l'escut, i quan n'hi ha més la seva amplària va disminuint segons el nombre (la quantitat de xebrons cal definir-la en el blasonament). Quan són la meitat d'amples que el xebró ordinari, s'anomenen xebronets.[1] El xebró aprimat al màxim s'anomena filet de xebró i es poden agrupar de dos en dos (geminat) o de tres en tres (trina).
El xebró format per les meitats superiors de la barra i la banda, és a dir, el que té el cim dirigit cap a la punta de l'escut, s'anomena xebró revessat. Si el xebró té el cim mirant cap al flanc destre de l'escut, s'anomena xebró ajaçat, i si mira cap al flanc sinistre, xebró ajaçat contornat.
Escut d'argent amb un
xebró ajaçat de gules