Zama Regia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Zama (grec antic: Ζάμα μείζων, 'Zama la major'[1]) va ser una ciutat de Numídia situada a cinc dies de viatge al sud-oest de Cartago, segons Polibi[2] i Titus Livi.[3] Va ser una plaça forta que va ser residència del rei Juba I on hi havia portat el seu harem i el seu tresor, perquè era un lloc segur. Es trobava entre Sicca Veneria i Sufetula, i portava el sobrenom de Regia, i a la Taula de Peutinger porta el nom erroni de Zamaregia.
Tipus | Ciutat antiga, jaciment arqueològic i ciutat | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Imperi Cartaginès | |||
| ||||
Història | ||||
Període | antiguitat clàssica | |||
Cronologia | ||||
19 octubre 202 aC | batalla de Zama | |||
Setge de Zama | ||||
És famosa per la victòria de Publi Corneli Escipió Africà Major sobre Hanníbal el 19 d'octubre del 202 aC que va posar fi a la Segona Guerra Púnica.[4] Vegeu Batalla de Zama.
Estrabó diu que els romans la van destruir i que en el seu temps es trobava en ruïnes,[5] però devia de ser reconstruïda, ja que Plini el Vell l'esmenta com a ciutat lliure.[6] Durant l'Imperi romà s'hi va establir una colònia, fundada per Hadrià, amb el nom de Colonia Aelia Hadriana Zama. Agustí d'Hipona anomena a un bisbe de Zama al segle iii (Marcellus) probablement de Zama Minor, ja que en aquest temps existien les seus de Zama Major i Zama Minor.[7]