Zona internacional de Tànger
From Wikipedia, the free encyclopedia
La zona Internacional de Tànger fou un territori de l'extrem nord-oest del Marroc, de sobirania del sultà però amb l'administració intervinguda per diverses potències. La capital era la ciutat de Tànger. El territori s'acostava al sud fins a pocs quilòmetres d'Arcila. A les dues potències signatàries del conveni de 18 de desembre de 1923 (França i Gran Bretanya), es van adherir posteriorment altres, la primera Espanya i va seguir Itàlia. Portugal, Bèlgica, Països Baixos, Suècia, i els Estats Units hi tenien representació.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Tànger | ||||
Població humana | |||||
Població | 125.000 (1956) (335,12 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | francès | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 373 km² | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 14 maig 1924 | ||||
Dissolució | 29 octubre 1956 | ||||
Següent | Marroc | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | protectorat | ||||
Moneda | Franc marroquí | ||||
El 14 de juny de 1940 tropes marroquines manades per oficials espanyols, van ocupar el territori. Franco va declarar la zona part del Protectorat Espanyol al Marroc el 4 de novembre de 1940. El 31 d'agost de 1945 els aliats van signar un conveni pel restabliment de la zona internacional. Franco va haver d'acceptar la segregació respecte del protectorat espanyol i lliurar el territori (incloent-hi el far de Cap Espartel), en el qual els aliats van establir un govern provisional sobre la base de l'estatut de 1923 amb efectes el dia 11 d'octubre de 1945 fixat pel lliurament, l'evacuació de totes les forces i la restitució de les propietats confiscades (sense perjudici de compensació posterior per les expropiacions). La Unió Soviètica i els Estats Units van entrar també a l'administració l'11 d'octubre de 1945. Les lleis i reglaments del període de domini espanyol quedaven anul·lades excepte aquelles que fossin convalidades. L'assemblea va modificar la seva composició per tenir 4 membres francesos, 4 espanyols, 3 americans, 3 soviètics, 3 britànics, 1 italià, 1 belga, 1 holandès, 1 portuguès, 6 musulmans i 3 jueus.
Amb la independència del Marroc la zona va retornar a aquest estat el 29 d'octubre de 1956, però l'estatut internacional es va mantenir encara legalment fins al 18 d'abril de 1960.