Zàynab bint Muhàmmad

Zàynab bint Muhàmmad (àrab: زينب بنت محمد, Zaynab bint Muḥammad) (segurament la Meca, c. 600 - Medina, c. 629) fou una filla de Mahoma i de la seva primera esposa Khadija bint Khuwàylid, suposadament la més gran dels fills del Profeta.

Zàynab bint Muhàmmad

Biografia
Naixement	c. 599 Regió de la Meca
Mort	c. 629 (29/30 anys) Medina
Sepultura	al-Baqí
Religió	Islam
Família
Cònjuge	Abu-l-As ibn ar-Rabí
Fills	Umama bint Abi-l-As ibn ar-Rabí, Alí ibn Abi-l-As ibn ar-Rabí
Pares	Mahoma   i Khadija bint Khuwàylid
Germans	Ruqayya bint Muhàmmad Umm-Kulthum bint Muhàmmad Fàtima az-Zahrà Abd-Al·lah ibn Muhàmmad al-Qàssim ibn Muhàmmad Ibrahim ibn Muhàmmad

Es va casar amb el seu cosí matern Abu-l-As ibn ar-Rabí, un home ric dels quraixites del clan Abd-Xams. Durant l'Hègira va romandre a Taizz. El seu marit no es va fer musulmà i va acabar presoner a Badr, per la qual cosa Zàynab va haver de pagar-ne el rescat. Mahoma, però, només el va alliberar amb la condició que Zàynab anés a Medina. De camí, va patir una caiguda que la va fer avortar.

El seu marit fou fet presoner altre cop el 627, en l'expedició a al-Is, i fou alliberat per intercessió de Zàynab i finalment es va fer musulmà el 628.

Zàynab va morir a Medina el 629 deixant dos fills: Alí ibn Abi-l-As, mort jove, i Umama bint Abi-l-As, que es va casar amb Alí ibn Abi-Tàlib a la mort de Fàtima az-Zahrà.^[1]