1001
any From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
1001 (MI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià, l'any 1001 de les designacions de l'Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), el primer any del Mil·lenni II, el segle XI i el segon any de la dècada dels 1000. Al principi del 1001, el calendari gregorià estava 6 dies per davant del calendari julià, que era el calendari dominant de l'època.
Remove ads
Esdeveniments
Països Catalans
- El Comte Ramon Borrell ordena la segregació de l'alou de Lloret del de Maçanet, fet que es té com a fundació de Lloret de Mar com a municipi independent.[1]
- Casament d'Ermengol I d'Urgell amb Tetberga de Provença (data aproximada).
- Ermengol I d'Urgell realitza el seu segon viatge a Roma.
Món
- 1 de gener - Székesfehérvár, Hongria: Esteve I és coronat com a rei dels Hongaresos, amb el reconeixement del papa Silvestre II.
- febrer - Roma: revolta dels romans instigats per Gregori, comte de Tusculum. Massacre dels soldats alemans. El dia 16, el papa Silvestre II i l'emperador Otó III del Sacre Imperi han de fugir clandestinament de Roma.[2]
- 14 d'abril - Venècia: el dux Pere Orsèol II rep l'emperador Otó III, qui el felicita per la conquesta de la Dalmàcia.
- 20 de juny: el Dux de Venècia Pere II Orsèol rep a Venècia la visita de l'emperador Otó III, que el felicita per la conquesta de la Dalmàcia.[3]
- Establiment de l'arquebisbat d'Esztergom, data que dona inicia a l'església autònoma hongaresa.
- 27 de novembre: Mahmud de Ghazna, fundador de l'Imperi dels Gaznèvides, a l'actual Afganistan venç al rei Shahiya Jayapala aprop de Peshawar.[4]
- Boleslau I de Polònia envaeix part de l'actual Eslovàquia.
- El tsar Samuel I de Bulgària proclama l'arquebisbat del patriarcat d'Ohrid i l'Església Ortodoxa Búlgara´s'independitza del control de Constantinoble.[5]
- L'emperador romà d'Orient, Basili II Bulgaròcton, conquesta Taik, a l'actual Geòrgia.[6]
- Comença una «guerra santa» per convertir l'Índia a l'islam.
- Al Vietnam, va esclatar una rebel·lió a Cử Long, a la província de Thanh Hóa, contra el rei Lê Đại Hành. L'antic emperador Đinh Phế Đế, que era general sota el regnat de Đại Hành, va morir en la batalla mentre reprimia la rebel·lió.[7]
Remove ads
Naixements
Península ibèrica
- Abd-ar-Rahman V, califa omeia de Còrdova (m. 1024), un dels darrers califes omeies d'Al-Àndalus.[8]
Europa
- Duncan I, rei d'Alba (Escòcia). (m.1040).[9]
- Godwin de Wessex (m. 1053), primer Comte de Wessex, pare del rei Harold II d'Anglaterra.[10]
- Herluin de Conteville, noble normand que va rebre el títol de vescomte.[11]
Ingegerd Olofdotter de Suècia i Kíiv - Robert de Turlande (Paulhenc, França. Mort l'any 1057). Foun un clergue benedictí, fundador de l' abadia de Chaise-Dieu i de l'abadia de Cluny, proclamat sant per l'Església Catòlica Romana.[13]
Altres continents
Remove ads
Necrològiques
Països Catalans
L'antipapa Joan XVI
.JPG)
Europa
- 29 d'agost (Abadia de Fulda): Joan XVI. Clergue, canceller imperial d'Otó II del Sacre Imperi i padrí d'Otó III. Bisbe de Piacenza i antipapa proclamat per Otó III. Va ser qui va proclamar emperador a Otó III.[16]
- 21 de desembre: Hug I de Spoleto, marquès de Toscana i duc de Spoleto. (n.c.950)
- Gerberga II de Gandersheim, abadessa de Gandersheim entre els anys 956 i 1001. Filla d'Enric I de Baviera.[17]
Resta del món.
- 13 de gener: Fujiwara no Teishi, emperatriu del Japó.[18]
- 22 de gener: Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad, emir [19]
- Abu ul-Ala Shirazi, metge, descobrí que l'arsènic curava la malària.[20]
- Jàfar ibn al-Furat, visir dels emirs Ikhxídides d'Egipte.[21]
- Ziri Ibn Attia (Achir, Algèria): cap amazic. Vizir dels omeies de Còrdova, autoproclamat emir de tots els zenetes.[22]
- Đinh Phế Đế (n. 974), emperador de Đại Việt., últim membre de la Dinastia Đinh.[23]
- Jayapala, rei de la dinastia Hinduixàhida de Kabul i Panjab entre els anys 964 i 1001.[24]
Duncan I d'Escòcia
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads