1005
any From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El 1005 (MV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Remove ads
Esdeveniments
- Començament d'un període de fam a Europa.[1]
- L'emperador romà d'Orient, Basili II Bulgaròcton, recupera la ciutat de Dirràquion en el seu atac contra Samuel de Bulgària. El Regne de Bulgària es redueix a l'actual Albània.[2]
- Fundació de la ciutat de Kazan, segons la tradició.
- Basili II Bulgaròcton envia una ambaixada al Califat de Còrdova per aconseguir la fi de la pirateria andalusina a la Mar Tirrena.[2]
- Pisa es recupera d'un atac dels pirates sarraïns de l'any anterior i ajuda als romans a destruir una escuadra sarraïna.[2]
- 13 de gener - 15 de gener: tractat de pau de Shanyuan, entre la Dinastia Song del nord i la Dinastia Liao. Els song accepten pagar un tribut anual i els dos emperadors s'emplacen a mantenir relacions cordials.[3]
- gener - febrer: l'emir samànide Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir és assassinat pels Qarakhànides, cosa que fa que finalitzi la dinastia samànide.[4]
- 25 de març: Kenneth III d'Escòcia i el seu fill Giric són morts a la batalla de Mozievaird contra Malcolm III d'Escòcia, el seu cosí i successor al tron.[5]
- 24 de març: el califa Fatimita Al-Hàkim funda a El Caire la "casa del Saber", seu d'una important biblioteca pública i d'una escola científica d'astronomia, filosofia i teologia corànica.[6]
Església de Sant Adalbert d'Aquisgrà - 7 de juliol: Sínode de Dortmund convocat per l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic per tractar sobre la disciplina eclesiàstica.[8]
- Agost: l'emperador Enric II del Sacre Imperi ataca Polònia des de Magdeburg i fa fugir els polonesos fins a Poznan.[9]
- 25 d'agost: Robert II de França ocupa Avallon en el seu atac contra Landri de Nevers.[10]
- Tardor: probables inici de l'exploració de la costa americana de Nova Anglaterra per part de Thorvald Eiriksson que finalitza l'any 1006.[11]
_01.jpg)
Remove ads
Naixements
Països Catalans
- Ramon Berenguer I el corbat, (m. 1935) comte de Barcelona, comte de Girona i comte d'Osona. Fill de Ramon Borrell I i d'Ermessenda de Carcassona.[12]
Europa
- Macbeth, rei d'Escòcia (m.1057).
- Berta de Blois (m. 1080), noble, filla del comte Eudes Ii de blois i d'Imengarda d'Alvèrnia. Casada amb Alan III de Bretanya i mare de Conan II.[13]
- Climent II (Hornburg, Ducat de Saxònia) 149è papa de Roma etre el 24 de desembre de 1046 i el 9 d'octubre de 1047, quan va morir a l'abadia de Sant Tomàs a prop de Montelabbate.[14]
- Eilika de Schweinfurt (m. 1059) noble bavaresa, filla del comte Enric de Schweinfurt. Fou duquesa consort de Saxònia després del seu matrimoni amb Bernard II de Saxònia.[15]
- Andreu I d'Hongria (m. 1060). Rei d'Hongria entre el 1046 i el 1060, membre de la Dinastia Árpád.[16]
Imatge d'Isaac I Comnè en una moneda d'or - Llywelyn Aurdorchog, noble gal·lès, Primer Ministre del Rei de Gal·les, Gruffydd ap Llywelyn.[18]
.jpg)
Fora d'Europa
Califa Fatimita Adh-Dhàfir
._Hafiz-i_Abru's_Majma_al-Tawarikh_(The_Assembly_of_History)._Timurid_Persia,_Herat,_circa_1425.jpg)
Remove ads
Necrològiques
Península ibèrica
Estàtua d'Andreu I d'Hongria
Europa
Kenneth III d'Escòcia - 16 de novembre - Alfric d'Abingdon: religiós anglès, 28è Arquebisbe de Canterbury. Venerat com a sant.[21]
- 14 de desembre - Adalberó II de Metz: bisbe de Verdun i bisbe de Metz.[22]
- Cynan ap Hywel (o 2003). - rei de Deheubarth, a Gal·les.[23]
- Giric II d'Escòcia, co-rei d'Escòcia entre els anys 997 i 1005.[24]
- Hug I de Meulan, comte de Meulan.[25]
- Liutgarda de Luxemburg filla de Sigifred de Luxemburg i esposa d'Arnold de Frísia Occidental i mare de Teodoric III de Frísia Occidental.[26]
- Ragnald Godfredsson,cabdill nòrdic i rei víking de l'Illa de Man.[27]
- Sigmundur Brestisson, cap víking de les Illes Fèroe. És l'introductor el cristianisme a les illes Fèroe l'any 999.[28]
- Ives I de Belleme, primer senyor conegut de Bellême.[29]
Fora d'Europa.
Abe Seimei - Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir (Ismaïl II), últim emir Samànida.[31]
- Lê Đại Hành, emperador de Đại Cồ Việt , antic regne del Vietnam.[32]
- Lê Long Việt, segon emperador de la Dinastia Lê anterior. Només va ocupar el tron durant 3 dies. El seu regnat és considerat un dels dos regnats més curts de lahistòria del Vietnam.[33]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads