115 aC

El 115 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Escaure i Metel o també any 639 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «115 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

115 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	115 aC (cxv aC)
Islàmic	759 aH – 758 aH
Xinès	2582 – 2583
Hebreu	3646 – 3647
Calendaris hindús	-59 – -58 (Vikram Samvat) 2987 – 2988 (Kali Yuga)
Persa	736 BP – 735 BP
Armeni	-
Rúnic	136
Ab urbe condita	639
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
140 aC 130 aC 120 aC - 110 aC - 100 aC 90 aC 80 aC
Anys
118 aC 117 aC 116 aC - 115 aC - 114 aC 113 aC 112 aC

Esdeveniments

Regne Indogrec

• Antialcides, de la dinastia eucràtida, inicia el seu mandat al Regne Indogrec, amb capital a Tàxila.^[2]

Antic Egipte

• Cleòpatra III associa al govern d'Egipte al seu fill gran Ptolemeu IX Làtir, degut a la seva popularitat, encara que ella hi volia associar al fill segon, Ptolemeu X Alexandre I. Cleòpatra IV governa també a Egipte amb el seu marit i germà Ptolemeu IX Làtir.^[3]

República Romana

• Marc Emili Escaure i Marc Cecili Metel són elegits cònsols.^[4]
• Durant aquest consolat s'aprova una llei sumptuària (Aemilia cibaria) i una altra sobre el vot dels lliberts als comicis.^[4]
• Emili Escaure fa la guerra contra algunes tribus alpines que li valen els honors del triomf. Aureli Víctor diu que va derrotar lígurs i gantiscs, i els Fasti el fan triomfador sobre gals i carns.^[4]
• Gai Mari, és nomenat pretor amb 42 anys, i s'està a Roma com a pretor urbà o peregrí, amb comandament sobre alguna província a Itàlia.^[5]
• Publi Deci, pretor urbà, ofèn al cònsol Marc Emili Escaure en quedar-se al seu seient quan aquest passa. Escaure torna a passar, i Deci refusa d'aixecar-se. Escaure li trenca la cadira a trossos i ordena que ningú obtingui justícia de mans d'aquell pretor.^[6]
• Luci Cecili Metel Dalmàtic i Gneu Domici Ahenobarb són censors i expulsen 32 membres del senat entre els quals Gai Licini Geta que més tard també serà censor.^[7]

Necrològiques

• Quint Cecili Metel Macedònic, general i polític romà, quan el seu fill Marc Cecili Metel és cònsol.^[8]