155 aC

El 155 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Nasica Còrculum i Marcel o també any 599 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «155 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

155 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	155 aC (clv aC)
Islàmic	800 aH – 799 aH
Xinès	2542 – 2543
Hebreu	3606 – 3607
Calendaris hindús	-99 – -98 (Vikram Samvat) 2947 – 2948 (Kali Yuga)
Persa	776 BP – 775 BP
Armeni	-
Rúnic	96
Ab urbe condita	599
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
180 aC 170 aC 160 aC - 150 aC - 140 aC 130 aC 120 aC
Anys
158 aC 157 aC 156 aC - 155 aC - 154 aC 153 aC 152 aC

Esdeveniments

Bactriana

• Menandre I (conegut com a Milinda en sànscrit i en pali) comença el seu regant com a rei del regne Indogrec (data aproximada). El seu territori cobreix la part oriental dels dominis de la divisió de l'imperi grec de Bactriana (Panjshīr i Kāpīsā, províncies de l'Afganistan) i s'estén a la moderna província del Pakistan Panjab.^[2]

Àsia menor

• Prúsies II rei de Bitínia entra al territori de Pèrgam i ataca al seu rei Àtal II. Àtal demana ajuda a Roma i als seus aliats Ariarates V i Mitridates IV del Pont. Prúsies en surt victoriós inicialment i derrota a Àtal en una gran batalla. Àtal fuig cap a Pèrgam on quedar assetjat, però Prúsies no pot ocupar la ciutat. Àtal envia una ambaixada a Roma a queixar-se de l'agressió i el senat romà dona ordres a Prúsies per desistir de la guerra. Prúsies tracta amb menyspreu l'ambaixada i ataca novament a Àtal.^[3]

Antic Egipte

• Ptolemeu VIII Evèrgeta II, rei de Cirene, reclama l'illa de Xipre a Egipte, però Ptolemeu VI Filomètor rep als ambaixadors d'Evèrgeta a Alexandria demora les negociacions i no fa cap concessió. Evèrgeta agafa les armes i ataca Egipte, però una revolta al seu propi país quasi li costa el tron i la vida, i abandona els seus plans.^[4]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Escipió Nasica Còrculum i Marc Claudi Marcel.^[5]
• Escipió Nasica lluita contra els dàlmates i els sotmet. Claudi Marcel venç als lígurs, i segons els Fasti celebra un triomf. No es conserva cap document sobre aquestes batalles i victòries.^[6][7]
• Els atenencs envien una ambaixada a Roma formada per tres filòsofs, Carnèades, Diògenes de Babilònia i Critolau de Lícia, per negociar l'aixecament d'una multa de 500 talents imposada pels romans a Atenes per haver destruït la ciutat d'Oropos. Els ambaixadors tenen èxit. Els tres filòsofs durant la seva estada a Roma pronuncien molts discursos, tant en privat com en públic, sobretot davant del Senat. Diògenes és alabat per la seva forma de parlar mòdica i temperada. Carnèades argumenta un dia amb gran eloqüència a favor de la justícia i, l'endemà, amb no menys eloqüència i convenciment, en contra. Així manifesta la inseguretat dels raonaments que es basen en pressupòsits dels què no es pot estar segur, i caricaturitzar la lògica estoica.^[8][9]