1602
any From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià. Pertany al segle xvii i, per tant, a l'edat moderna.
Remove ads
Esdeveniments
- Perot Rocaguinarda inicia el seu domini sobre la Plana de Vic[1]
- Joan de Ribera esdevé virrei de València
- Caravaggio pinta La inspiració de sant Mateu i Amor Vincit Omnia, entre altres obres destacades
- Fundació de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
- Shakespeare escriu Troilos i Crèssida (data probable)
- Batalla de Kinsale on els anglesos avancen en la seva conquesta d'Irlanda
- Karel van Mander pinta El jardí de l'amor
- Fi del Marquesat de Finale com a estat independent, annexionat a Gènova
- S'estableix la borsa d'Amsterdam, la més antiga del món[2]
- Construcció del Palazzo Farnese a Piacenza
- Vincenzio Cascarido descobreix el sulfur de bari[3]
- S'inicia la publicació del Theatrum Chemicum, el tractat d'alquímia més rellevant del renaixement[4]
- Tommaso Campanella publica l'obra utòpia Civitas solis
- Espanya perd oficialment la possessió de Califòrnia[5]
- Reial Monestir de Poblet: Elecció de Simó Trilla com el que seria l'últim abat perpetu d'aquest Monestir.[6]
Remove ads
Naixements
- 14 de febrer, Crema, República de Venècia: Francesco Cavalli, compositor italià[7]
- 2 d'abril, Ágreda, Regne de Castella: María Jesús de Ágreda, religiosa castellana, escriptora i mística i consellera de Felip IV[8]
- 14 de juliol, Pescina, Regne de Nàpols:Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort[9]
- 20 de novembre, Magdeburg, Alemanya: Otto von Guericke, físic alemany
- 27 de novembre, Milà, Milanesat: Chiara Margarita Cozzolani, compositora, cantant i monja benedictina[10]
- Isabel de França, reina consort de Castella d'ascendència borbònica
- Juan Pérez de Montalbán, escriptor castellà[11]
- Maubeuge: Michele Desubleo, pintor flamenc instal·lat des de molt jove a Itàlia
Remove ads
Necrològiques
- 7 de febrer, València: Francesc Agustí Tàrrega, escriptor i canonge valencià (n. 1554).
- 1 d'octubre, Valladolid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
- 29 de desembre, Florència. República de Florència: Jacopo Corsi, compositor (n. 1561).[12]
- Valls: Epifani Olives i Terès, comissari reial de Felip III de Castella.
- Victòria Farnese, noble parmesana
- Hernando de Cabezón, organista
- Li Zhi, filòsof xinès pioner en l'educació femenina
- Giacomo della Porta, escultor italià[13]
- Sebastiano Filippi, pintor manierista
- Francisco Cepeda, missioner[14]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads