161 aC

El 161 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Messal·la i Estrabó o també any 593 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «161 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

161 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	161 aC (clxi aC)
Islàmic	806 aH – 805 aH
Xinès	2536 – 2537
Hebreu	3600 – 3601
Calendaris hindús	-105 – -104 (Vikram Samvat) 2941 – 2942 (Kali Yuga)
Persa	782 BP – 781 BP
Armeni	-
Rúnic	90
Ab urbe condita	593
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
190 aC 180 aC 170 aC - 160 aC - 150 aC 140 aC 130 aC
Anys
164 aC 163 aC 162 aC - 161 aC - 160 aC 159 aC 158 aC

Esdeveniments

Síria Palestina

• En el curs de la revolta dels Macabeus, Bàquides, un estrateg enviat per Demetri I Soter, rei selèucida, va a Jerusalem amb un exèrcit i reposa com a Summe Sacerdot a Alcimus, al que els Macabeus no havien acceptat un any abans (162 aC).^[2]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Marc Valeri Messal·la i Gai Fanni Estrabó. El seu consolat es va destacar pel decret senatorial que prohibia la residència dels retòrics grecs a Roma.^[3]
• S'estrenen les obres Eunuchus (L'eunuc) als Megalènsia, quan és edil curul Luci Postumi Albí i Phormio, als Jocs romans, les dues del dramaturg Terenci.^[4]
• El cònsol Estrabó proposa i fa aprovar una llei anomenada Lex Fannia sumptuaria que posa limitacions a les despeses que es podien fer en els banquets que se celebraven durant els Megalènsia o altres festivitats.^[5]
• Enviats de Judes Macabeu conclouen un tractat d'amistat romà-jueu amb el Senat romà.^[6]

Naixements

• Cleòpatra III, reina d'Egipte (data aproximada).^[7]
• Demetri II Nicàtor (el Victoriós), rei selèucida.^[8]

Necrològiques

• Nicanor, general selèucida. Avança des de Jerusalem cap a Bethoron, mentre Judes Macabeu acampa en un lloc proper. Té lloc una batalla decisiva el 13 d'Adar, i Nicanor és totalment derrotat. Mor en la batalla, i també quasi tots els homes del seu exèrcit.^[9]