196 aC

El 196 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Purpureó i Marcel (o, més rarament, any 558 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «196 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

196 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	196 aC (cxcvi aC)
Islàmic	843 aH – 842 aH
Xinès	2501 – 2502
Hebreu	3565 – 3566
Calendaris hindús	-140 – -139 (Vikram Samvat) 2906 – 2907 (Kali Yuga)
Persa	817 BP – 816 BP
Armeni	-
Rúnic	55
Ab urbe condita	558
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC
Anys
199 aC 198 aC 197 aC - 196 aC - 195 aC 194 aC 193 aC

Esdeveniments

Antic Egipte

• Pedra de Rosetta. Una pedra de granodiorita amb tres inscripcions: la superior en jeroglífics de l'antic Egipte, la central en escriptura demòtica egípcia i la inferior en grec antic, que donen informació d'un mateix decret de Ptolemeu V Epífanes. L'any 1822, Jean-François Champollion la va estudiar, i el 1823, Thomas Young, cosa que va permetre de llegir els jeroglífics. La descoberta va facilitar la traducció d'altres texts. La pedra es troba actualment al Museu Britànic de Londres.^[2]

Antiga Grècia

• Tit Quinti Flaminí rep els deu comissionats romans que arriben a Grècia per discutir els afers del país. Macedònia ha d'evacuar totes les ciutats gregues a Europa i Àsia que ocupa, i renunciar a les que havia ocupat abans. Corint és entregada a la Lliga Aquea i a l'estiu s'hi celebren els jocs ístmics on es proclama la llibertat i la independència de Grècia. Tessàlia es divideix en quatre estats Magnèsia, Perrèbia, Dolòpia i la Tessaliòtida. La Lliga Etòlia rep Ambràcia, la Fòcida, i la Lòcrida, i la Lliga Aquea una part del Peloponnès. També Atenes rep algunes possessions.^[3][4]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Luci Furi Purpureó i Marc Claudi Marcel.^[5]
• Marcel vol fer la guerra contra el Regne de Macedònia que Tit Quinti Flaminí ja havia acabat, però es ratifica la pau i fa la guerra a la Gàl·lia Cisalpina. Sofreix una derrota inicial per part dels gals bois, però després venç als ínsubres, conquereix Comum i derrota parcialment a bois i lígurs. Al seu retorna Roma li concedeixen els honors del triomf.^[6]
• Purpureó, amb el seu col·lega, derrota els bois. Durant el seu mandat dedica un temple a Júpiter.^[7]