205 aC

El 205 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Escipió i Cras Dives (o també any 549 Ab urbe condita). L'ús del nom «205 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...

205 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	205 aC (ccv aC)
Islàmic	852 aH – 851 aH
Xinès	2492 – 2493
Hebreu	3556 – 3557
Calendaris hindús	-149 – -148 (Vikram Samvat) 2897 – 2898 (Kali Yuga)
Persa	826 BP – 825 BP
Armeni	-
Rúnic	46
Ab urbe condita	549
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC
Anys
208 aC 207 aC 206 aC - 205 aC - 204 aC 203 aC 202 aC

A la mort de Ptolemeu IV Filopàtor, Agàtocles, ministre del rei, i el seu cercle de col·laboradors amaguen la notícia per tenir temps d'apoderar-se del tresor reial i conspirar per col·locar Agàtocles al tron, però finalment decideixen, per consell de Sosibi, tutor del jove Ptolemeu V Epífanes, de col·locar Epífanes al tron l'any 204 aC però sota la tutela d'Agatoclea.^[2]

Antíoc III, després de passar l'hivern a Carmània, arriba a Babilònia. A finals d'any o potser a principis de l'any següent (204 aC), dirigeix una expedició a la regió del golf Pèrsic contra diversos pobles àrabs, sobretot contra Gerrha.^[3]

Àtal I de Pèrgam rep una ambaixada romana que, per una interpretació dels Llibres sibil·lins sobre diversos fets prodigiosos, li demanen d'emportar-se la pedra negra de la Mare Idea (la Gran Mare Frígia) que era a Pessinunt. Àtal els va rebre i els va donar la pedra, el símbol de la deessa.^[4]

El Senat va enviar a Publi Semproni Tudità com a procònsol a Grècia, al capdavant d'un exèrcit i d'una flota, per fer front a Filip V de Macedònia, amb el qual signa finalment un tractat de pau preliminar que després el senat ratifica, conegut com a Tractat de Fenice, que posa fi a la Primera Guerra Macedònica. El senat vol assegurar la pau amb Grècia mentre dura la Segona Guerra Púnica contra els cartaginesos.^[5]

Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Escipió Africà i Publi Licini Cras Dives.^[6]
Cras Dives va rebre l'ordre d'expulsar a Hanníbal del Brútium. Aconsegueix reconquerir algunes ciutats, però no pot continuar per una epidèmia que s'estén entre les seves tropes.^[6]
Corneli Escipió rep Sicília, on hi va acompanyat de Gai Leli. Leli organitza una expedició per anar al nord d'Àfrica, i Escipió prepara les tropes i els subministraments per a una invasió a gran escala. L'expedició es vol fer per convèncer dos aliats cartaginesos, el rei berber Sifax i el príncep númida Masinissa, d'ajudar a Roma contra els cartaginesos.^[7]

Revolta d'Indíbil i Mandoni contra Escipió l'Africà. Quan Escipió surt d'Hispània cap a Àfrica, Indíbil es torna a revoltar. Reuneix un exèrcit de trenta mil homes i quatre mil cavallers. Però els romans dirigits per Luci Corneli Lèntul i Luci Manli Acidí s'enfronten als rebels i els derroten. Indíbil mor a la lluita, i Mandoni es podt escapar amb les restes de l'exèrcit, però aviat els seus homes el lliuren als romans, que l'executen.^[8]
Magó i Hasdrúbal fill de Giscó abandonen Gades amb totes les naus i les seves tropes per acudir a Itàlia en suport d'Hanníbal. Roma queda en possessió de tot el sud d'Hispània.^[9]

Esdeveniments