224 aC

El 224 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Torquat i Flac (o també any 530 ab urbe condita). L'ús del nom «224 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

224 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	224 aC (ccxxiv aC)
Islàmic	871 aH – 870 aH
Xinès	2473 – 2474
Hebreu	3537 – 3538
Calendaris hindús	-168 – -167 (Vikram Samvat) 2878 – 2879 (Kali Yuga)
Persa	845 BP – 844 BP
Armeni	-
Rúnic	27
Ab urbe condita	530
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
250 aC 240 aC 230 aC - 220 aC - 210 aC 200 aC 190 aC
Anys
227 aC 226 aC 225 aC - 224 aC - 223 aC 222 aC 221 aC

Esdeveniments

Imperi Selèucida

• Antíoc III, rei selèucida, nomena Alexandre sàtrapa de Pèrsida, i al seu germà Moló sàtrapa de Mèdia.^[2]

Àsia Menor

• Inici del regnat d'Ariarates IV a Capadòcia quan encara és un infant, a la mort del seu pare Ariarates III. Regna durant uns 57 anys.^[3][4]

Antiga Grècia

• Aliança entre Arat de Sició, cap de la Lliga Aquea i Antígon III Dosó, rei de Macedònia, contra Cleòmenes III d'Esparta, que, amb els etolis, lluitava a favor de la Lliga Etòlia.^[5]
• Corint es revolta contra Esparta i s'uneix a la Lliga Aquea. Es converteix en el seu membre més influent.^[6]
• Cleòmenes III assetja Sició que es manté lleial a Arat. Arat reuneix les seves forces i passa a Eubea per presentar-se amb l'exèrcit a l'istme de Corint. Cleòmenes III aixeca el setge de Sició i va a defensar Corint, però Arat s'apodera d'Argos on la guarnició espartana queda assetjada a la ciutadella.^[7]
• Es funda de nou la Lliga de Corint a iniciativa d'Antígon III Dosó, formada per una aliança entre Macedònia i la Lliga Aquea contra Esparta. A més d'aquests dos estats aliats, també s'hi uneixen els epirotes, els focidis, els beocis, els acarnanis, els locris d'Opunt i els grecs sota domini macedònic, els tessalis i els eubeus.^[8]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Tit Manli Torquat i Quint Fulvi Flac.^[9]
• Els dos cònsols fan la guerra contra els gals ínsubres, al nord d'Itàlia, que encara estaven revoltats. Són els dos primers generals romans que travessen el riu Po amb l'exèrcit.^[10]

Necrològiques

• Ariarates III, rei de Capadòcia, possiblement de mort natural (data aproximada) Puja al tron el seu fill Ariarates IV.