256 aC

El 256 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Llong i Règul (o també any 498 ab urbe condita). L'ús del nom «256 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

256 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	256 aC (cclvi aC)
Islàmic	904 aH – 903 aH
Xinès	2441 – 2442
Hebreu	3505 – 3506
Calendaris hindús	-200 – -199 (Vikram Samvat) 2846 – 2847 (Kali Yuga)
Persa	877 BP – 876 BP
Armeni	-
Rúnic	-5
Ab urbe condita	498
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC
Anys
259 aC 258 aC 257 aC - 256 aC - 255 aC 254 aC 253 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia

• A la mort d'Areu II, fill pòstum d'Acròtat, amb vuit anys, Leònides II puja al tron d'Esparta.^[2]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Luci Manli Vulsó Llong i Quint Cedici, que va morir al poc temps d'iniciar el seu mandat. El va substituir com a cònsol sufecte Marc Atili Règul.^[3][4]
• Els dos cònsols són enviats amb 330 naus des d'Ecnomos a Sicília per envair Cartago, però els cartaginesos els esperen a Heraclea Minoa sota la direcció d'Hamílcar i Hannó. En la batalla del cap Ècnomus, els romans en surten victoriosos perdent només 24 naus mentre els cartaginesos en perden 30 que es van enfonsar i 64 que els romans capturen. Els cartaginesos que sobreviuen es dirigeixen Cartago per defensar la capital, però els romans desembarquen a Clipea on estableixen el campament i des d'on devasten el territori cartaginès.^[5]
• S'utilitza per última vegada el corb, una arma de la marina de guerra romana destinada a l'abordatge, en aquesta batalla.^[6]
• En el curs de la Primera Guerra Púnica, els cònsols Marc Atili Règul i Luci Manli Vulsó Llong posen setge a la ciutat d'Aspis (l'actual Kélibia) i l'ocupen.^[7]

Antiga Xina

• Fi de la dinastia Zhou, la més llarga de totes les dinasties de la Xina (1122 aC–256 aC) i la darrera de les dinasties de reis anteriors a les dinasties imperials.^[8]
• A Dujiangyan es construeix un gran sistema d'irrigació que encara funciona.^[9] Cap al segle ii durant la dinastia Han, els xinesos feien servir bombes de cadena que elevaven l'aigua.^[10] Eren accionades amb pedals, rodes hidràuliques, o mecanismes rotatoris impulsats per bous.^[11] L'aigua s'utilitzava per treballs públics o per proporcionar-la als habitatges però principalment es destinava a regadius.^[12]

Necrològiques

• Timeu de Tauromènion, historiador sicilià.^[13]
• Areu II, fill pòstum d'Acròtat d'Esparta, amb vuit anys, mor de malaltia. El succeeix en el tron Leònides II, que ja actuava de regent.^[14]