272 aC

El 272 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Cursor i Màxim (o, més rarament, any 482 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «272 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

272 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	272 aC (cclxxii aC)
Islàmic	921 aH – 920 aH
Xinès	2425 – 2426
Hebreu	3489 – 3490
Calendaris hindús	-216 – -215 (Vikram Samvat) 2830 – 2831 (Kali Yuga)
Persa	893 BP – 892 BP
Armeni	-
Rúnic	-21
Ab urbe condita	482
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
300 aC 290 aC 280 aC - 270 aC - 260 aC 250 aC 240 aC
Anys
275 aC 274 aC 273 aC - 272 aC - 271 aC 270 aC 269 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia

• Cleònim, exclòs del tron d'Esparta, que anys abans havia ocupat Còrcira, d'on l'havia tret Demetri Poliorceta, apareix a Esparta demana ajuda a Pirros, rei de l'Epir perquè l'ajudi a conquerir el país. Pirros envaeix el Peloponès.^[2]
• Aristip I és tirà d'Argos amb l'ajut del rei macedoni Antígon II Gònatas, quan mor Pirros.^[3]
• Alexandre II de l'Epir succeeix el seu pare.^[4]

República de Roma

• Aquest any són elegits cònsols Luci Papiri Cursor i Espuri Carvili Màxim.^[5]
• Després de la caiguda de Tàrent en mans dels romans, els samnites, els lucans i els brutis es sotmeten i demanen la pau. Finalitza la Quarta guerra samnita.^[6]
• Mani Curi Dentat i Luci Papiri Cursor, germà del cònsol, són nomenats censors i inicien la construcció de l'aqüeducte anomenat Aqua Annio Vetus. Es va finançar amb els tresors recollits de la victòria contra Pirros d'Epir. L'aqüeducte prenia aigua del riu Annio, i es va anomenar vetus (vell) després de què es construís l'Annio Novus, quasi tres-cents anys després.^[7]

Necrològiques

• Pirros, rei de l'Epir. Arístees, un dels dirigents d'Argos, li demana ajuda per vèncer el seu rival Aristip. Havia entrat a la ciutat però va veure que no la podia conquerir i va voler marxar. En la fugida un soldat el fereix, i el rei el va voler matar. La mare del soldat, des d'un terrat li tira una pedra al cap que li causa la mort.^[8]