281 aC

El 281 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Barbula i Filip (o també any 473 ab urbe condita). La denominació «281 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

281 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	281 aC (cclxxxi aC)
Islàmic	930 aH – 929 aH
Xinès	2416 – 2417
Hebreu	3480 – 3481
Calendaris hindús	-225 – -224 (Vikram Samvat) 2821 – 2822 (Kali Yuga)
Persa	902 BP – 901 BP
Armeni	-
Rúnic	-30
Ab urbe condita	473
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC
Anys
284 aC 283 aC 282 aC - 281 aC - 280 aC 279 aC 278 aC

Esdeveniments

Àsia Menor

• Darrera batalla dels diàdocs a Curopedi (Lídia). Hi lluiten els exèrcits de Lisímac i Seleuc. Lisímac és derrotat i mort, i Seleuc s'apodera dels seus dominis.^[2]
• Arsínoe, esposa de Lisímac, fuig a Efes, i des d'allà a Cassandrea, a la Península Calcídica, on es fa forta amb els seus fills.^[3]

República de Roma

• Consolat de Luci Emili Barbula i Quint Marci Filip.^[4][5]
• Marci Filip fa la guerra contra els etruscs i celebra un triomf un 1 d'abril, per la seva victòria.^[5]
• La ciutat de Tàrent crida a Pirros, rei de l'Epir, perquè l'ajudi en la guerra contra els romans.^[6]
• Tàrent no havia acceptat els termes de la pau que havia ofert l'ambaixador romà Postumi, i Roma envia al cònsol Bàrbula amb la mateixa oferta de pau. Els tarentins rebutgen l'oferta esperant Pirros. Bàrbula fa la guerra als tarentins i els derrota i ocupa algunes ciutats. Tàrent, buscant un acord, nomena general en cap a Agis, cap del partit pro-romà, però arriba Cinees, ministre de Pirros, que anul·la l'elecció, i després Miló amb l'avançada de les forces del rei. Aconsegueix reduir Bàrbula a les muntanyes mentre la flota tarentina ataca per mar. Bàrbula protegeix les seves tropes col·locant els presoners com a escuts humans. Se'n va sortir sense danys.^[6]

Naixements

Necrològiques

• Sardes: Lisímac de Tràcia, rei de Tràcia i Macedònia, mort per Malacó en la batalla de Curopedi.^[7]
• Setembre, Lisimàquia: Seleuc I Nicàtor, assassinat per Ptolemeu Ceraune, en revenja perquè no li havia entregat la corona d'Egipte que li havia promès.^[7]