301 aC

El 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any de la Dictadura de Corvus (o també any 453 Ab urbe condita). La denominació «301 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

301 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	301 aC (ccci aC)
Islàmic	951 aH – 950 aH
Xinès	2396 – 2397
Hebreu	3460 – 3461
Calendaris hindús	-245 – -244 (Vikram Samvat) 2801 – 2802 (Kali Yuga)
Persa	922 BP – 921 BP
Armeni	-
Rúnic	-50
Ab urbe condita	453
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC
Anys
304 aC 303 aC 302 aC - 301 aC - 300 aC 299 aC 298 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia. Els Diàdocs

• Batalla d'Ipsos durant la Quarta Guerra dels Diàdocs. Els exèrcits d'Antígon Monoftalm, governant de Síria, Àsia Menor, Fenícia i Judea, i el seu fill Demetri Poliorceta són derrotats per les forces de Lisímac de Tràcia i Seleuc. Antígon resulta mort en la batalla, esperant fins al darrer moment l'arribada del seu fill.^[2][3]
• La derrota i mort d'Antígon assegura a Cassandre el control de Macedònia. A través d'aquesta victòria, Lisímac de Tràcia pot afegir gran part de l'Àsia Menor a les seves possessions europees mentre Seleuc I Nicàtor controla la major part de Síria. No obstant això, Demetri Poliorceta reté uns punts de suport aïllats a Grècia.^[4]
• Ptolemeu I Soter que havia entrat amb un exèrcit a Celesíria i s'havia apoderat de part del país i part de Fenícia, rep notícies errònies sobre la victòria d'Antígon i retornar cap a Egipte. La Celesíria queda en mans de Seleuc I.^[5]

Antiga Roma

• Aquest any no s'elegeixen cònsols. S'instaura la dictadura de Marc Valeri Corvus per fer front a les revoltes dels etruscs i dels marsis. Nomena magister equitum a Marc Emili Paulus. Corvus derrota els marsis en una batalla i els ocupa les ciutats fortificades de Miliònia (Milonia), Plestina i Fresília (Fresilia).^[6]
• Els marsis demanen renovar l'antiga aliança amb Roma, i el senat ho concedeix, a canvi d'una part de les seves terres.^[7]
• Corvus va a Etrúria, però abans de començar la lluita torna a Roma per demanar els auspicis. En la seva absència el seu magister equitum és atacat pels etruscs que el derroten, i perd molts homes i estendards. Això causa una gran commoció a Roma on es decreta el justinium (aturada general de l'activitat) i es fortifiquen les muralles com si l'enemic fos a la vora. Corvus torna a Etrúria i canvia la situació, derrotant els etruscs en una gran batalla. Rep una vegada més els honors del triomf.^[8]

Necrològiques

• Ipsos, Frígia: Antígon Monoftalm, general d'Alexandre el Gran i posteriorment rei de Macedònia, derrotat durant la batalla d'Ipsos.^[4]
• Aristobul de Cassandrea, historiador grec, nascut l'any 375 aC (dates aproximades).^[9]