334 aC

El 334 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Albí i Calví (o, més rarament, any 479 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «275 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

334 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	334 aC (cccxxxiv aC)
Islàmic	985 aH – 984 aH
Xinès	2363 – 2364
Hebreu	3427 – 3428
Calendaris hindús	-278 – -277 (Vikram Samvat) 2768 – 2769 (Kali Yuga)
Persa	955 BP – 954 BP
Armeni	-
Rúnic	-83
Ab urbe condita	420
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
360 aC 350 aC 340 aC - 330 aC - 320 aC 310 aC 300 aC
Anys
337 aC 336 aC 335 aC - 334 aC - 333 aC 332 aC 331 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia

• Alexandre el Gran, confirmat com hegemon de la lliga de Corint, deixa la regència de Macedònia a Antípater i envaeix altre cop l'Àsia Menor. Amb un exèrcit de 12.000 macedonis, 5.000 mercenaris, 5.000 odrisis, tribal·lis i il·liris, 1.000 agrianis i 4.500 genets i 4.500 cavalls, i amb 160 naus (galeres) inicia la guerra creuant els Dardanels per Lampsacos, i travessa el riu Granic. Prop d'allà s'enfronta amb les forces enviades pels sàtrapes de Mísia, Frígia i Lídia en el lloc anomenat Camps Adrastians * Alexandre el Gran s'enfronta amb els perses en la batalla del Granic, on els selèucides resulten vençuts.^[2][3]
• Ptolemeu, un dels oficials de l'exèrcit macedònic seleccionat per ser somatofílac (guàrdia personal del rei Alexasndre el Gran) i va trobar la mort durant el setge d'Halicarnàs.^[4]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols a Roma Espuri Postumi Albí i Tit Veturi Calví.^[5]
• Els dos cònsols van envair el territori dels sidicins, però van saber que els samnites venien en el seu ajut, i el senat va nomenar un dictador, Publi Corneli Rufí, que tenia com a magister equitum a Marc Antoni. El dictador i el magister equitum van ser obligats a deixar el càrrec a causa d'una falta en els auspicis quan van ser elegits.^[6]