369 aC

El 369 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Fidenat, Cicurí, Cos, Maluginense i Cincinnat (o, més rarament, any 385 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «369 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

369 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	369 aC (ccclxix aC)
Islàmic	1021 aH – 1020 aH
Xinès	2328 – 2329
Hebreu	3392 – 3393
Calendaris hindús	-313 – -312 (Vikram Samvat) 2733 – 2734 (Kali Yuga)
Persa	990 BP – 989 BP
Armeni	-
Rúnic	-118
Ab urbe condita	385
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC
Anys
372 aC 371 aC 370 aC - 369 aC - 368 aC 367 aC 366 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia

• El general tebà Epaminondes fa retrocedir un exèrcit espartà que amenaçava Mantinea, avança cap al sud i es converteix en el primer general que travessa el riu Eurotes (la frontera d'Esparta) en la història.^[2][3]
• Agesilau II, rei d'Esparta, encapçala la resistència espartana a la seva capital, Esparta (que no tenia muralles) davant l'atac d'Epaminondes, recolzat pels ilotes i pels periecs i també per espartans demòcrates.^[4]
• Pelòpides, general atenenc, és un dels generals de la força tebana que envaeix el Peloponès. Diu a Epaminondes que no tornarà a casa fins a portar la guerra dins de la mateixa Esparta, fins i tot si sobrepassen el terme legal del seu càrrec. Efectivament va sobrepassar el termini i a la tornada tant Epaminondes com Pelòpides van ser encausats pel partit opositor, però van ser absolts.^[5]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Quint Servili Fidenat, Gai Veturi Cras Cicurí, Aulus Corneli Cos, Marc Corneli Maluginense i Quint Quinti Cincinnat.^[6]
• Quint Quinti Cincinnat porta la guerra altre cop a la ciutat de Velitres, però la ciutat resisteix, tal com ho havia fet en anys anteriors.^[7]

Necrològiques

• Teetet d'Atenes, matemàtic grec i filòsof, protagonista el diàleg Teetet de Plató. Ferit en una de les batalles d'Epaminondes contra Esparta, és retirat de la zona de combat i contreu disenteria malaltia que li provoca la mort.^[8]